L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dissabte, 11 d’agost del 2018

LES ESTRELLES CANTEN




Amb sorolls d’armes
les veritats ferides per la venjamça
donen sang a la terra.
Saonen sentiments i alenen desitjos,
surt el sol a l’horitzó
i una barca de rems porta a la platja un capdill,
el poble.
Les seves petjades humitegen la sorra,
els solcs del seu  trepitjar
les estrelles acaronen
i la platja
esdevé hospital que retorna integritat als ferits.
Surt el sol
la llum, exèrcit de la vida,
de la paraula  en fa armes de victòria.
La barca del capdill
navega vers l’horitzó curulla de llum i colors,
la fada de la llibertat
lliurarà al capdill la nova bandera.
Asseguda a la barca una noia aixuga les llàgrimes,
fa un petó a la bandera,
la coral de les estrelles omple l’univers amb notes de l’himne
d’una Catalunya triomfant.

divendres, 10 d’agost del 2018

La veu de les campanes del meu poble



Campanes d’esperit poètic i musical,
parlen amb la seva gent,
la del seu poble, la dels seus amics i amigues.
La veu de les campanes
entona el cant de l’existència humana,
plora, quan una persona mort,
somriu, quan una persona neix,
canta, fent més sublims les festes,
és música de la vida quan l’amor n’és  director.
La veu de les campanes
penetra  intimitats del cor.
La veu de les campanes del meu poble,
és suau i dolça com la veu de la mare,
acarona els seus fills,
els gronxa en llurs braços,
els omple de petons i canta
dorm, fillet, dorm, fillet de la mare.
La veu de les campanes del meu poble
veu de quatre dones,
Eulàlia, Rosalia, Maria i Teresina,
grup poètic musical
en l’escenari del campanar del meu poble.
Eulàlia, ens parla de la sang vessada per amor,
Rosalia, del cant en feia missatge d’amistat,
Maria, la maternitat divina de la història,
Teresina, la mística de la vida és la lírica del cor.
Nord, surt, est i oest,
quatre mirades del campanar,
esperen el missatge de la mare.
La seva veu se l’emporta el vent,
la seva música,
la pluja l’escriu en la seva partitura
i en els prats verds de la vila
les mares expliquen històries als  fillets.
La veu de les campanes del meu poble
explica la vida de petits i grans
a les estrelles del cel blau.


dijous, 9 d’agost del 2018

La nit és el palau dels somnis

                                             
                                          (Nit estrelladsa, de Vincent Van Gogh)



M’agrada la nit per què em sento rei,
ningú em mana,
i les estrelles esdevenen amigues i companyes.
Em conviden a conviure amb fades i follets,
i les hores no són temps, són intensitats del meu cor.
La nit no és alliçonament, no és mestra,
és palau on les estances són desitjos i emocions,
i quan tornen, de matinada, les hores,
els somnis esdevenen fets
i els fets modelen la imatge.
La nit tria els colors,
el dia hi posa els pinzells,
i l’ésser humà esdevé l’obra d’art.
Els somnis són les sintonies dels colors
i l’obra d’art la sinfonía de la vida.
La nit és el palau dels somnis.

dimecres, 8 d’agost del 2018

LA MEVA VERITAT ÉS HISTÒRIA



Jo sóc jo amb la meva veritat,
és una petita font de la història,
brolla la convivència.
La meva veritat és història,
global, és convivència universal,
individual, però global.
El color de la meva veritat
pinta l’obra d’art de la humanitat
amb els colors del jo, tu i ell.
És trist, però, a vegades,
la veritat d’algun jo, tu o ell,
no és creïble i la pintura no és art.
El jo, el tu i l’ell,
si no són veritat, no són.
No són història de convivència en pau.



dimarts, 7 d’agost del 2018

LA MEVA LLIBERTAT ÉS LLEI



Jo soc fill d’un pare amb poder infinit,
m’ha creat lliure,
respecta les meves veritats i les meves mentides.
M’allarga la mà i m’ajuda a ser jo,
a descobrir la meva veritat.
Amb veritats i mentides es basteix la història,
la història és verdadera amb la veritat de cada jo.
Només un pensador etern
enten la realitat del sí i del no.
Els altres pensadors
uns defensen el sí, altres el no,
i estan obligats a saber conviure.
Saber conviure és la veritat de la història.
I per saber-ne, les armes són sobreres,
només és útil la paraula.

dilluns, 6 d’agost del 2018

LA MEVA BARCA




Llegia i pensava assegut en la meva barca,
la línea de l’horitzó em dictava paraules de vida,
quan una gavina,
reposant a proa,
diu
la llibertat crida la teva barca a navegar.
Per què?, pregunto a l’ocell
Tu ets la barca que vol gaudir la llibertat,
navega,
l’horitzó t’espera,
guanyada la línea,
la llibertat seràs tu.
S’apropen les ones,
la barca és mou,
sense rems, ni motor navega mar endins.
És la llibertat que fa de la vida, veritat,
i amb la veritat
saludant l’horitzó,
una gavina em diu a cau d’orella,
la llibertat ets tu.
El cor s’emociona i fa un salt mentre crida
jo sóc la llibertat.


diumenge, 5 d’agost del 2018

La llum és la meva força




Els estrebancs de la vida,
recorden la pujada a les muntanyes.
A ple dia, amb la llum del sol,
la pujada difícil és tranquila,
la llum dóna forces.
Avui com ahir, al començar el dia,
Catalunya m’espera al cim de la muntanya de la història,
coronar-la és plenitud,
coronar-la és omplir els pulmons d’esparança,
coronar-la és sentir bategar el cor curull d’il·lusions,
coronar-la és gaudir l’abraçada dels amics i amigues,
coronar-la és respirar profunda la llibertat,
coronar-la és estimar la meva Catalunya independent.