(Nit estrelladsa, de Vincent Van Gogh)
M’agrada la
nit per què em sento rei,
ningú em
mana,
i les
estrelles esdevenen amigues i companyes.
Em conviden
a conviure amb fades i follets,
i les hores
no són temps, són intensitats del meu cor.
La nit no és
alliçonament, no és mestra,
és palau on
les estances són desitjos i emocions,
i quan
tornen, de matinada, les hores,
els somnis
esdevenen fets
i els fets
modelen la imatge.
La nit tria
els colors,
el dia hi
posa els pinzells,
i l’ésser
humà esdevé l’obra d’art.
Els somnis
són les sintonies dels colors
i l’obra
d’art la sinfonía de la vida.
La nit és el
palau dels somnis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada