Lliçó poética-artística dels meus amics i mestres

L’amic Xavier Roig em convida a meditar assegut a la platja, sentint-me vaixell que amb la veu de les ones del mar m’endinsa en la immensitat i em diu a l’oída, la immensitat del mar és molt afagaladora però hi ha un altra immmensitat que l’horitzó et fa albirar,la immensitat del més enllà de la vida. És una gran escola la platja. FE FERRÉ ens obre els ulls amb senzillesa que ens porta a rebelar-nos. “Respiro / i és un acte de rebel·lia./ Per què parteix de l’impuls de saber-me viva” i a les hores la vida esdevé un foc interior que dirigeix la rebel·lió i omple de dignitat la persona. Saber viure és una lliçó que ens dona el mar amb la seva platja i les seves barques, sobre tot les humanes. I en aquesta rebelió que demana la vda BEP D’UTXÍ ens ensenya un gran mestre de la vida, quan aquesta es mou en la pobresa però la persona és humanament digna i ho manifesta amb “ pas ferm no obstant, i un somriure als llavis”, un somriure ple de “tot alló que duu als honmes a ser savis”. Però ser savi ho palesa quan el nostre jo és feliç amb la lliçó apresa de la vida s’ ha esdevingut digne. “Orfe d’havers, un d’hisendes,/ ubèrrim però, d’il·lusions i somnis/ que encabeix ditjós a les butxaques”. I RIERA ALBÓ PAU-MARC ens ensenya què s’ha de fer per assolir la felicitat, “no hi ha res mès fàcil / d’omplir / que de llum, l’espai / quan s’ha fet neteja”. I en el treball que suposa hi trobem el consol perquè “no hi ha mal que per sempre duri”. Netejar-nos del mal, saber trobar la felicitat en la nostra veritat particular i seguir  els consells de la rebeldia de l’ànima ens porta al goig de la immensitat del mar de la vida amb el cel blau infinit. L’art i la poesia ens menen a ser persones.