Plorava,
asseguda al marge del camí,
amb un
ganibet a la mà
li habien
prohibit parlar.
Et tallarem
la llengua si denuncies que t’hem robat.
Catalunya
plorava i a la vegada somreia,
demostrava fortalesa
i convicció,
plorava injustícies del poder,
somreia a la
veritat del seu jo.
És trist no
ser lliure per ser, estar i fer,
és un goig
veure com els mals enforteixen la identitat.
Catalunya
serà independent i lliure,
el tracte
injust té els dies comptats.
La fe de la
seva gent aixuga les llàgrimes,
el somriure
fou fortalesa en el camí.
Una llàgrima
i un somrís
signen la
sentència de qui amb un ganibet a la mà
volia robar
la independència en llibertat.
Asseguda en
un marge de la història
Catalunya
guarda en l’arxiu del seu cor
llàgrimes i
somriures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada