Llegia i pensava assegut en la meva barca,
la línea de l’horitzó em dictava paraules de vida,
quan una gavina,
reposant a proa,
diu
la llibertat crida la teva barca a navegar.
Per què?, pregunto a l’ocell
Tu ets la barca que vol gaudir la llibertat,
navega,
l’horitzó t’espera,
guanyada la línea,
la llibertat seràs tu.
S’apropen les ones,
la barca és mou,
sense rems, ni motor navega mar endins.
És la llibertat que fa de la vida, veritat,
i amb la veritat
saludant l’horitzó,
una gavina em diu a cau d’orella,
la llibertat ets tu.
El cor s’emociona i fa un salt mentre crida
jo sóc la llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada