Navegant pel mar de la cultura

 Un somni m’ha aconsellat que amb la meva barca m’endinsés mar endins. Havia descobert jardins poètics en les illes del mar de la cultura i m’he disposat a visitar-les. Una vegada he començat a remar una estrella m’ha dirigit a una illa d’una brillantor peculiar. El nom de l’illa era POESIA VISUAL. El poema, ni com anell al dit. Una barca de rems alliçonadors, com si preguntès al navegant si els rems seus eren culturals o de guerra. TONI PRAT va concebre el poema visual, que acompanya aquestes notes. Quan vaig arribar a l’illa, vaig dir que la meva navegació buscava poesia de pau. Una veu a caun d’orella em va dir, aquesta barca no la mouràs si els teus rems no són culturals i poètics. Pujo a la barca i en la recerca d’una altra illa. Em va remoure l’urgència de les relacions d’amistat. Era l’illa LETRAS-SENTIMIENTOS-AMISTAD. Hi escriu en castellà, el poeta ÀLEX EDUARDO CASTILLO, el seu poema va ser una encaixada de la universalitat de la paraula denunciant la fragilitat de la vida quan la persona es dominada pel fred que desmantella l’entorn. “Trepándose la vida / sobre insaciables sorbos de frígidas iras / su corazón se repele / rehusàndose a palpitar / incansablemente dejando / sin noches a la luna / sin guarismos a la suma / sin pulso al pensamiento / i sin mundos al infinito”. Un avís pels navegants per la vida. Apresa la lliçó de la negació contra el pensament positiu, abandono un xic encongit  la illa anant en la recera d’una altra de valors positius. I em trobo amb un rètol que diu: Benvinguts a la LITERATURA D’INSOMNI. I sobre la sorra de la platja un paper blanc mogut pel vent arriba a les meves mans. Els signa NÚRIA RICOMÀ MUNTANÈ. Llegeixo: “Entre daurades parets / guardo secretament / alló que des d’anys / ha preservat ma pell.” La interpretació em portà a entendre que en l’interior del seu cos hi preservava la dignitat de la seva intimitat. La identitat del ser jo. Al deixar l’illa em donava la impressió que els rems volien volar i de fet volaren cap a l’illa POESIA VIVA EN CATALÀ, en la que un curt poema d’ISRAEL CATALÀ, definia la veritat de l’ésser humà. “La llum, la vida, / tot és en mi, recorda-ho / perquè t’estimo.” El nervi de la poesia catalana, de la poesia d’èlit i de la poesia del poble, és sempre el mateix, l’amor. Sense amor l’existència humana és un pou sense fons. Una vegada visitada l’illa el meu jo neguitejava, tenia pressa per continuar la navegació i el motiu era enriquidor. Una pancarta ho deixava molt clar. Illa dels VINCLES DE POESIA,  amb un vincle que RIERA ALBÓ PAU-MARC va remoure l’ànima:”Posar música / a les paraules,/és fer vibrar el cos./… la vida que no vibra / no se sap si és vida / no.” Música i paraula redefineixen la integritat humana en quan el cos sense esperit és mort. La navegació per les diferents illes a mesura que va coneixent-les omple els pulmons d’aire fresc, el cor batega immens i la mirada només busca sorpreses i en troba una altra. En una festa de l’illa NOMÉS POEMES, una veu femenina recita el poema de JOSEP RIBERA VALLÉS, que acaba amb aquests dos versos:”He vingut a quedar-me./ No em demanis miracles.” Una ullada per les vivències i moviments de l’existència humana remouen el desig de l’infinit, quedar-se. Les illes visitades empenyen mab força a voler-ne més. I a poca distància un focus potent il·lumina AMANTS DE LA POESIA. Dóna la impressió que és l’illa del gran espectacle de l’amor. I aquesta illa ens porta al teatre espectacle del poeta FIDEL PICÓ, el seu bloc PARAULES EN ROIG on si llegeix un poema que ens fa pensar en el temps del poeta que escriu i els seus records i “de quan de molt ja fa bastant./ Tot és un fluir, un fràgil enigma,/ moltes besades i déficits de records;/ un minúscul i lleuger desordre vermell…” Els records són una companyia constant en la poesia i d’una especial humana en la poesia amorosa. JOSEPA RIBERA VALLES,  poeta que es mou en l’illa REVERSOS GRUP POÈTIC, ens convenç amb un breu però intens poema: “El que estimo / tot plegat també és amor./ És la teva vida i la meva passió / per defensar les coses”. I aquests raigs de llum que il·luminen l’amor ens el fa sentir en la nostra mirada molt intensament el poeta XAVI LLAGOSTERA  que en una fita de l’illa POEMES I FADES, hi ha deixat escrit un poema amb aquesta estrofa final “I si jo fos ment? Voldria estar dins el teu cervell / per saber qué desitges en cada moment i, sense / haver-ho de preguntar poder servir-te a l’instant”. Un poema en la ella és una pintura i ells voldria ser la roba que acaronès les intimitats d’ella. L’extensió de l’amor humà. I en l’illa LA NIT A POETA  hi trobem una felicitació a Helga amb unes paraules díficils però intenses: “Aquests dos de vida mos,/ anys de temps on tenim, bons / moments de vida de molts” Acabo la navegació, torno al meu port amb la celebració en comú  de l’aniversari de la vida  de tots els poetes.