L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

diumenge, 19 d’agost del 2018

Els poetes companys amics del meu viatge


Facebook també és un portador de felicitat que agermana. M’agrada sovint descobrir fites poètiques que conviden a seure a la taula del temps i escoltar la veu d’un poeta o d’una poetesa que et descobreix el llenguatge de l’univers. És aquella veu, tal vegada, desconeguda o aquella altra agermanada ja en el temps, que fent-he companyia et parla al cor perquè gaudeixi el ser i admirin els ulls l’infinit. En el  passeig d’avui, BEP D’UTXÍ m’ha ensenyat a navegar, a no tenir por i descobrir en la corbeta de la navegació les passions i emocions del ser mariner com cal, de ser el jo en el mar de la vida. IMMA FORMENT, contemplant la natura li pregunta al seu amor si se’n recorda de l’amor que va viure sota un arbre i mullant-se en l’aigua d’un rierol. En l’esperit de la natura s’hi descobreix la singularitat de les manifestacions personals d’amor. IGNASI CARBONELL, m’ha ensenyat a escoltar el cant d’un ocell i de contemplar el seu vol per descobrir-hi on s’amaga  la força de la llibertat i com la llibertat fa que visquis amb més intensitat poèticament. VICENÇ VERNET, m’ha transportat al meu interior  per ensenyar-me on rau la força del ser jo i de com el jo és l’essència poètica de l’existència humana amb projecció sublim. ISRAEL CLARÀ, amb senzillesa i humilitat m’ha portat s descobrir una flor l’essència de la vida i la immensitat de l’ésser humà. La flor és la raó del jardí, com la vida humana pot ser la raó del món. JOSEP SÄNGERMAN troba en el poder d’un sonriure aquella eina anìmica que t’acompanya en el treball  forjador del jo per descobrir la veritat del teu ser. ISIDRE OLLER, amb una metáfora extreta del diari dinar o sopar filosofa en la imatge d’un got dret o tombat l’explicació de la veritat de viure. Senzillament l’estona que he dedicat a conèixer el pensament poètic escampat per facebook ha omplert el meu esperit  d’humanitat perquè m’ha fet veure en relació amb el ser humà, primer quan s’ès amor, com es descobreix i quina és la seva projecció en el món. Una gran lliçó de dones i homes, poertes, que amb la seva poesia escampen desitjos de felicitat i ensenyen com fer-los realitat. Els poetes, amb els pintors, són els ulls del món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada