Campanes d’esperit
poètic i musical,
parlen amb la seva gent,
la del seu poble, la dels seus amics i amigues.
La veu de les campanes
entona el cant de l’existència humana,
plora, quan una persona mort,
somriu, quan una persona neix,
canta, fent més sublims les festes,
és música de la vida quan l’amor n’és director.
La veu de les campanes
penetra intimitats
del cor.
La veu de les campanes del meu poble,
és suau i dolça com la veu de la mare,
acarona els seus fills,
els gronxa en llurs braços,
els omple de petons i canta
dorm, fillet, dorm, fillet de la mare.
La veu de les campanes del meu poble
veu de quatre dones,
Eulàlia, Rosalia, Maria i Teresina,
grup poètic musical
en l’escenari del campanar del meu poble.
Eulàlia, ens parla de la sang vessada per amor,
Rosalia, del cant en feia missatge d’amistat,
Maria, la maternitat divina de la història,
Teresina, la mística de la vida és la lírica del cor.
Nord, surt, est i oest,
quatre mirades del campanar,
esperen el missatge de la mare.
La seva veu se l’emporta el vent,
la seva música,
la pluja l’escriu en la seva partitura
i en els prats verds de la vila
les mares expliquen històries als fillets.
La veu de les campanes del meu poble
explica la vida de petits i grans
a les estrelles del cel blau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada