En el jardí
del meu cor,
una rosa de
color groc plora i somriu.
El groc, riquesa
de l’esperit,
pobresa dels
polítics del poder.
La veu de la
gent omple la rosa d’entusiasme,
el color
groc és companyia de l’amor.
L’amor de
color vermell,
company en
l’arc de Sant Martí,
la il·lusió
de color verd germá en el mateix arc,
vermell,
verd i groc són l’esperança d’un poble,
groc i
vermell en la seva bandera,
verd, la
força del vent que l’oneja cel enlaire,
tres colors,
esperit d’un poble,
il·lusionat,
esperançat i ric el cor,
Catalunya.
El color
groc de Catalunya en els seus ulls llagrimeja,
està trist,
Espanya ha
traït la germanor,
ha traït el
groc en el futur del nou estat.
El groc
somriu,
els colors
de la bandera de l’estat nou,
groc i
vermell,
onejaran
triomfants en el cel de les estrelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada