El desig
neix en la mirada,
és com un
oasis en el desert que regala aigua i fruits,
desvetlla
il·lusions de conquesta,
demana a la
ment que traci el camí.
Un got
d’aigua de la font de l’oasi,
és esperit
d’esperança de llibertat,
alimenta el
cos i aviva el pensament,
el desert
esdevindrà camí de llibertat.
Catalunya camina
pel desert bastit per ingnorants aliens,
no
defallirà,
la font del
seu oasis ha engreixat armes
intel·ligents,
l’espasa
filosófica desfà mentides,
el sabre de
la història desvetlla fonaments,
el corn del
vigilant crida a formar
l’exèrcit de
la cultura afila les idees,
les seves
armes,
l’artilleria
de la ciència descobreix nous canons de veritat,
la
caballería avança pels camins segura i serena
i les portes
de la llibertat
les obre la
gent amb la força de la veu, que és el seu vot.
L’oasis
català transforma el desert
en un estat
independent, lliure i solidari.
La bandera
catalana oneja
en els
marlets dels núvols de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada