L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dimecres, 1 d’agost del 2018

JO SÓC LA PRESÓ DEL MEU COR



La humilitat i la senzillesa és rebutjada,
és covardia, diuen, un arbre podrit,
no fa més rics als que ja ho són.
De la gent humil i senzilla,
el poder polític i econòmic en fa befa.
No saben robar,
i robar és bàsic per fer-se ric.
Economia i política amb el menyspreu,
sovint s’emporten una gran por.
Fa por la imatge de la veritat,
fa por la veu humil dels pobles senzills.
Davant l’honradesa per conviure en pau,
els altres menteixen, insulten i denigren,
tracten als pobres de lladres i gent de mala vida,
i ells es vesteixen de vint-i-un botó.
El silenci de la gent humil i senzilla,
és escola del poder de la paraula,
hi són sobreres les armes,
el subconscient del món té molt clar,
com guanyar la guerra de la convivència en pau.
La pau del món està en les mans de la gent,
d’aquella gent que estima i sap perdonar.
L’egoïsta no estima, ni vol ser perdonat,
perquè fer-se ric fent pobres als altres no és pecat,
és ser llest.
Aquesta filosofia del poder, sortosament encara que lentament,
va perdent poder.
Les persones senzilles, humils i sàvies,
estudien la filosofia de la humanitat del futur.
Arribarà el dia que política i economia,
si volen ser,
hauran de convertir-se en un servei de la gent senzilla i humil.
És el futur del progrès de la història.
Les presons restaran buides,
el cor només és presoner del ser humà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada