La humilitat
i la senzillesa és rebutjada,
és covardia,
diuen, un arbre podrit,
no fa més
rics als que ja ho són.
De la gent
humil i senzilla,
el poder
polític i econòmic en fa befa.
No saben
robar,
i robar és
bàsic per fer-se ric.
Economia i
política amb el menyspreu,
sovint s’emporten
una gran por.
Fa por la
imatge de la veritat,
fa por la
veu humil dels pobles senzills.
Davant
l’honradesa per conviure en pau,
els altres
menteixen, insulten i denigren,
tracten als
pobres de lladres i gent de mala vida,
i ells es
vesteixen de vint-i-un botó.
El silenci
de la gent humil i senzilla,
és escola
del poder de la paraula,
hi són
sobreres les armes,
el
subconscient del món té molt clar,
com guanyar
la guerra de la convivència en pau.
La pau del
món està en les mans de la gent,
d’aquella
gent que estima i sap perdonar.
L’egoïsta no
estima, ni vol ser perdonat,
perquè
fer-se ric fent pobres als altres no és pecat,
és ser
llest.
Aquesta
filosofia del poder, sortosament encara que lentament,
va perdent
poder.
Les persones
senzilles, humils i sàvies,
estudien la
filosofia de la humanitat del futur.
Arribarà el
dia que política i economia,
si volen
ser,
hauran de
convertir-se en un servei de la gent senzilla i humil.
És el futur
del progrès de la història.
Les presons
restaran buides,
el cor només
és presoner del ser humà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada