L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dimarts, 14 d’agost del 2018

Llum viva d’esperança



 L’oli pur de la llanterna de la llibertat,
regalima en els dits i els cors dels bons catalans,
el ble manté viva la flama,
el sol i la lluna li han assegurat la seva brillantor.
Núvols de tempesta,
senten el rebuig de les estrelles,
els vents catalans han decicidit fer-los fora,
 si alguna nuvolada regala la seva aigua,
és per treure la pols de la bandera,
i més brillant que mai,
onejar-la al cim de la muntanya llibertat.
Els ulls dels bons catalans són estrelles del firmament independent,
els cors, mantenidors incansables de l’oli del foc lluminós,
i en el front hi llueix la paraula independència.
El Cant de la senyera, Els segadors i El cant del poble,
ressonen en tots i cadascun dels racons dels països catalans.
Llum, esperança, llibertat.

dilluns, 13 d’agost del 2018

LLÀGRIMES I SOMRIURES DE LLIBERTAT



Plorava, asseguda al marge del camí,
amb un ganibet a la mà
li habien prohibit parlar.
Et tallarem la llengua si denuncies que t’hem robat.
Catalunya plorava i a la vegada somreia,
demostrava fortalesa i convicció,
plorava  injustícies del poder,
somreia a la veritat del seu jo.
És trist no ser lliure per ser, estar i fer,
és un goig veure com els mals enforteixen la identitat.
Catalunya serà independent i lliure,
el tracte injust té els dies comptats.
La fe de la seva gent aixuga les llàgrimes,
el somriure fou fortalesa en el camí.
Una llàgrima i un somrís
signen la sentència de qui amb un ganibet a la mà
volia robar la independència en llibertat.
Asseguda en un marge de la història
Catalunya guarda en l’arxiu del seu cor
llàgrimes i somriures.

diumenge, 12 d’agost del 2018

LES OLORS DEL MEU JARDÍ




A pagès, al costat de l’hort hi havia una jardí,
roses, clavells, margarides i lliris,
les flors més preuades.
A l’àvia li agrada fer rams de flors,
me les feia olorar i somreia.
una taula sense flors és trista,
em deia,
I el menjar és més bo
amb flors.
El gust del paladar i els perfums al nas
alegren la sobre taula.
La iaia no hi és, ara sóc avi,
el jardí de la casa de pagès és el meu país,
m’agrada escriure, llegir i treballar,
em penso que oloro les flors
i els colors grocs i vermells de certes flors
esdevenen aliments del meu cor.
M’agrada olorar els perfums de la bandera catalana,
l’essència de la bellesa del meu jardí d’avi,
Catalunya.

dissabte, 11 d’agost del 2018

LES ESTRELLES CANTEN




Amb sorolls d’armes
les veritats ferides per la venjamça
donen sang a la terra.
Saonen sentiments i alenen desitjos,
surt el sol a l’horitzó
i una barca de rems porta a la platja un capdill,
el poble.
Les seves petjades humitegen la sorra,
els solcs del seu  trepitjar
les estrelles acaronen
i la platja
esdevé hospital que retorna integritat als ferits.
Surt el sol
la llum, exèrcit de la vida,
de la paraula  en fa armes de victòria.
La barca del capdill
navega vers l’horitzó curulla de llum i colors,
la fada de la llibertat
lliurarà al capdill la nova bandera.
Asseguda a la barca una noia aixuga les llàgrimes,
fa un petó a la bandera,
la coral de les estrelles omple l’univers amb notes de l’himne
d’una Catalunya triomfant.

divendres, 10 d’agost del 2018

La veu de les campanes del meu poble



Campanes d’esperit poètic i musical,
parlen amb la seva gent,
la del seu poble, la dels seus amics i amigues.
La veu de les campanes
entona el cant de l’existència humana,
plora, quan una persona mort,
somriu, quan una persona neix,
canta, fent més sublims les festes,
és música de la vida quan l’amor n’és  director.
La veu de les campanes
penetra  intimitats del cor.
La veu de les campanes del meu poble,
és suau i dolça com la veu de la mare,
acarona els seus fills,
els gronxa en llurs braços,
els omple de petons i canta
dorm, fillet, dorm, fillet de la mare.
La veu de les campanes del meu poble
veu de quatre dones,
Eulàlia, Rosalia, Maria i Teresina,
grup poètic musical
en l’escenari del campanar del meu poble.
Eulàlia, ens parla de la sang vessada per amor,
Rosalia, del cant en feia missatge d’amistat,
Maria, la maternitat divina de la història,
Teresina, la mística de la vida és la lírica del cor.
Nord, surt, est i oest,
quatre mirades del campanar,
esperen el missatge de la mare.
La seva veu se l’emporta el vent,
la seva música,
la pluja l’escriu en la seva partitura
i en els prats verds de la vila
les mares expliquen històries als  fillets.
La veu de les campanes del meu poble
explica la vida de petits i grans
a les estrelles del cel blau.


dijous, 9 d’agost del 2018

La nit és el palau dels somnis

                                             
                                          (Nit estrelladsa, de Vincent Van Gogh)



M’agrada la nit per què em sento rei,
ningú em mana,
i les estrelles esdevenen amigues i companyes.
Em conviden a conviure amb fades i follets,
i les hores no són temps, són intensitats del meu cor.
La nit no és alliçonament, no és mestra,
és palau on les estances són desitjos i emocions,
i quan tornen, de matinada, les hores,
els somnis esdevenen fets
i els fets modelen la imatge.
La nit tria els colors,
el dia hi posa els pinzells,
i l’ésser humà esdevé l’obra d’art.
Els somnis són les sintonies dels colors
i l’obra d’art la sinfonía de la vida.
La nit és el palau dels somnis.

dimecres, 8 d’agost del 2018

LA MEVA VERITAT ÉS HISTÒRIA



Jo sóc jo amb la meva veritat,
és una petita font de la història,
brolla la convivència.
La meva veritat és història,
global, és convivència universal,
individual, però global.
El color de la meva veritat
pinta l’obra d’art de la humanitat
amb els colors del jo, tu i ell.
És trist, però, a vegades,
la veritat d’algun jo, tu o ell,
no és creïble i la pintura no és art.
El jo, el tu i l’ell,
si no són veritat, no són.
No són història de convivència en pau.