L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dissabte, 4 d’agost del 2018

La independència, una estrella cada dia més brillant



M’agrada contemplar les estrelles,
porten un missatge d’esperança i de pau.
Una de molt petita i molt brillant
em fa l’ullet les nits contemplatives.
Somio, i sento el seu sí.
És un sí, amorós, racional,que alena uns ulls blaus,
l’acompanyen un somriure i una abraçada.
Un somni, que parla com conviuen les estrelles,
una d’elles porta per nom Catalunya,
les seves amigues, aquesta nit,
li cantaven el CANT DE LA SENYERA,
ella onejava la bandera,
la lluna hi havia brodat  “independència”.



divendres, 3 d’agost del 2018

LA CREU DE L’ARTISTA VENCERÀ L’ODI DE L’ORGULL




Viure és lluitar per millorar cada instant la imatge,
els pensaments i les passions són pinzells de l’obra d’art,
la bondat dels pinzells assegura un traç perfecte,
ho serà si la mà de l’artista interpreta el desig de la ment,
si els seus ulls  projecten la llum  veritat de la idea.
No sempre l’artista assoleix l’objectiu,
massa vegades genis del mal el ceguen i esclavitzen,
massa gent odia l’art,
sense art els pobles no avancen,
la fam, la misèria i la mort,
pinzellades d’una humanitat castigada per l’odi,
l’odi d’aquells que pinten la història amb riqueses robades.
La creu del meu jo, la del tu i la d’ell,
si denuncia l’odi, la mentida, i el crim,
esdevindrá llum del camí de l’artista,
l’odi serà vençut per l’amor.
La creu és la seva força.


dijous, 2 d’agost del 2018

JO, TU I ELL




Jo sóc la meva veritat
la imatge del meu jo no és manipula,
sóc jo, no tu, ni ell,
Com sou vosaltres, jo us respecto,
no hi ha cap llei que em pugui fer un altre.
La meva llei, és la meva consciència,
i ningú me la pot tòrcer.
Si jo sóc jo, respectarè l’altre,
La seva llei i la meva seran amigues,
parlaran dels problemes comuns.
Amb una encaixada d’amics,
i un somriure,
s’acomiaden,
la teva veritat i la meva és amor.

dimecres, 1 d’agost del 2018

JO SÓC LA PRESÓ DEL MEU COR



La humilitat i la senzillesa és rebutjada,
és covardia, diuen, un arbre podrit,
no fa més rics als que ja ho són.
De la gent humil i senzilla,
el poder polític i econòmic en fa befa.
No saben robar,
i robar és bàsic per fer-se ric.
Economia i política amb el menyspreu,
sovint s’emporten una gran por.
Fa por la imatge de la veritat,
fa por la veu humil dels pobles senzills.
Davant l’honradesa per conviure en pau,
els altres menteixen, insulten i denigren,
tracten als pobres de lladres i gent de mala vida,
i ells es vesteixen de vint-i-un botó.
El silenci de la gent humil i senzilla,
és escola del poder de la paraula,
hi són sobreres les armes,
el subconscient del món té molt clar,
com guanyar la guerra de la convivència en pau.
La pau del món està en les mans de la gent,
d’aquella gent que estima i sap perdonar.
L’egoïsta no estima, ni vol ser perdonat,
perquè fer-se ric fent pobres als altres no és pecat,
és ser llest.
Aquesta filosofia del poder, sortosament encara que lentament,
va perdent poder.
Les persones senzilles, humils i sàvies,
estudien la filosofia de la humanitat del futur.
Arribarà el dia que política i economia,
si volen ser,
hauran de convertir-se en un servei de la gent senzilla i humil.
És el futur del progrès de la història.
Les presons restaran buides,
el cor només és presoner del ser humà

dimarts, 31 de juliol del 2018

JO CREC EN DÉU


      
Què vol dir creure en Déu?
La fe és una virtut creativa i molt humana.
La primera mostra de creure en Déu és el respecte a les persones.
La persona és imatge de Déu, em diu la meva fe.
La imatge dels éssers estimats la portem al cor,
la seva foto la pengem a la paret de casa nostra.
Tots som  paret de la casa de Déu.
Avui, la política, despenja els quadres de les parets,
empressona persones que no estima perquè li demanen respecte,
la política no té fe en Déu perquè no en té en les persones.
És el greuge del nostre món.
Déu estima a tothom,
totes les persones són filles seves.
Les ha creat lliures perque demostrin la seva vàlua.
La política del món no creu en Déu, perquè es pensa que ella és déu.
El no ser ho palesa la imatge.
El domini del mal fotagrafia l’orgull.
L’orgull és enemic de l’altre.
És la imatge del Déu, que la política destesta.
La política d’avui no creu en Déu,
detesta a les persones que no creuen en ella.
Jo crec en Déu.

dilluns, 30 de juliol del 2018

ANAR CAMINANT


Viure és ser cada instant jo,
el camí té un horitzó proper o llunyà,
tothom té el seu, els pobles també.
Els ciutadans de cada poble porten el segell del destí,
esborrar el segell condemna al no ser.
El meu segell qui me l’esborra comet un crim a l’horitzó.
Si em prenen el segell maten el meu jo.
La natura és gelosa de la seva obra.
Cada ser humà és obra d’art de l’existència.
La solidaritat és llei de convivència,
la convivència no és, sense el ser de cada persona.
El programa de ser jo, tu o ell
no l’han escrit els humans,
és norma d’un altre poder més universal.
Ser persona catalana és un segell de convivència,
esborrar aquest segell és un greuge al futur del ser humà.
Ningú té dret a prendre el segell de l’altre.
Jo mai serè tu, ni ell,
serem junts en el respecte i formarem pobles.
La identitat és un programa universal de la natura.
El complim anant caminant.

diumenge, 29 de juliol del 2018

PEDAG0GIA D’UNS OCELLS



La placeta estava tranquil·la,
aquella tardor.
La suau escalfor del sol
acompanyava el pensament,
pilot de l’estel que busca en el cel blau,
un somriure i una mirada.
Un estol de coloms
picotejava granets de sorra.
Aixequen el vol,
no els hi agrada la gavina orgullosa.
El vol dels ocells
saluda la mirada que jo esperava
i el somriure que somiava.
El banc de fusta es torna palau
amb un bes i una abraçada.
Els seus llavis picotejaven batecs d’un cor
musitant fluixet a l’orella:
t’estimo.