NIU D’ART ESDEVINGUÈ GLOBALITAT

La intensitat del moment és més que una celebració, és una veritat acceptada i una realitat viscuda. El recital de Nadal de l’entitat paretana amb l’objectiu central de la cultura catalana palesà com des de la defensa de la identitat, l’exercici de la germanor amb les altres cultures és la vivència possible, necessària i urgent. Cada cultura amb el seu idioma i totes juntes amb el mateix objectiu, ser promotores de la pau mundial. I des de la humilitat i la senzillesa aquest fou el missatge viscut a la Sala Basart de la Cooperativa amb poesia i música de casa i amb paraules d’altres pobles del món. Missatges recordats per persones de totes les edats, des de joves de quinze anys, amb persones d’edat madura i amb veus de la vellesa. Universalitat intergeneracional.

A Parets del Vallés s’escoltaren poemes de dos mil anys d’història, poemes de cultures d’Europa, Africa, Ocenia, Asia i Amèrica amb missatges humans i missatges de la Cova de Betlem. I tots els missatges amb la má estesa de la poesia catalana que donava la benvinguda als poemes d’arreu amb la corresponent traducció catalana. Les cultures no es barallen entre elles, són algunes persones que es creuen que elles són la cultura, no accepten les altres i es volen imposar per la força, però la protecció de la defensa de la gent senzilla i digna és més poderosa i des de gairebé el silenci en l’espai avança perquè llençar al vent una esperança significa avançar caminant i volant. Amb la paraula i la música, una entitat que és un punt en el llibre de la història, va fer brillar aquest punt que no és un punt i final, sinò un punt i apart per què el missatge de la germanor no pot deixar de caminar. Un objectiu de mà estesa del Niu d’Art de Parets que té les portes obertes dels seus recitals a totes les cultures amb la seva veu pròpia. I organitzar la gran festa de les poesies del món ha de ser orgull del poble i admiració dels veïns propers i llunyans, perquè el veinatge el configura la cultura amb el respecte a l’espai.

El cant de la Verge Maria

La meva ànima magnificas el Senyor,

el meu esperit celebra

Déu que em salva,

perquè ha mirat la petitesa

de la seva serventa.

Des d’ara totes les generacions

em diran benaurada,

perquè el Totpoderós

obra en mi meravelles:

el seu nom és sant,

i l’amor que té

als qui  creuen en ell

s’esten de generació en generació.

Les obres del seu braç són potents:

dispersa els homes de cor altiu,

derroca els poderosos del soli

i exalta els humils.

Omple de bens els pobres

i els rics s’entornen sense res.

Ha protegit Israel, el seu servent

com ho havia promés als nostres pares:

s’ha recordat del seu amor a Abraham

i a la seva descendència per sempre.

VAGA DE FAM DE DIGNITAT

El sol, pedagog de la dignitat,

els vespres fa vaga,

no amaga la seva llum l’enriquex,

l’endemà defensa amb més força la vida dels humans.

Alguns dies sembla que fa vaga,

nùbols amansen la seva llum, no la malmeten,

la fan més desitjable i sovint saonen  els camps de la vida.

La humanitat no és perfecta, és lliure,

sovint necessita neteges dels seus mals,

la pluja, amiga del sol, és la forma de vaga i neteja.

Els pobles de la terra no sempre són prou perfectes,

sovint la imperfecció és imposada.

Catalunya, el poble i els seus dirigents ho saben,

vol la llibertat i els seus enemics l’esclavitzen,

el poble la defensa amb veus de pau,

els dirigents saben arriscar la seva vida amb dignitat,

Jordi Turull i Jordi Sànchez lluiten amb la fam del cos i de l’esperit,

la vaga de la fam és senyera de solidaritat i denúncia d’injustícia.

Demostració sublim de l’amor a la humanitat,

els  catalans també són humans.

sovint la presó oneja amb més força i solidaritat

la bandera dels drets humans,

és groga per la defensa dels drets,

és vermella per la sang del sacrifici i el dolor,

El groc i el vermell, colors, també, de l’arc de Sant Martí,

globalitat del blanc, color de la dignitat.

Vaga, groga i vermella, en la veritat global de la pau.

Que n'ets de bell, estimat meu

Que n’ets de bell, estimat meu,

Que n’ets de fascinant!

Com verdeja el nostre llit!

Són de cedre les bigues de casa nostra,

El nostre sostre és de savina.

(Càntic dels càntics, I, 16-17)

Estimat, el nostre llit somia records amorosos,

les fulles sempre verdes del cedre, guardianes dels nostres petons,

i la savina amb el seu encens de fragàncies silvestres,

alenen totes les hores el desig d’estimar-nos.

Verdeja el nostre llit com els ceps de la vinya,

 hi abasto els raïms,

jo embogeijo amb els teus llavis petoners.

Beu, amor, el vi del got dels meus raïms,

I el meu cos  gaudeixi  les delicies del teus dits..

Amor, el meu desig vol que el teu tast sigui etern.

Jo sóc la vinya que el teu amor conrea,

I la nostra fusió el pagès artista de vinyes noves.

El nostre llit, terrós de la vinya,

amb els pàmpols verds de les teves abraçades

alena  desitjos vermells de  besades,

I la  trobada íntima dels nostres cosos apassionats.

No et cansis de beure en la font del meu desig,

No em cansen els glops íntims dels teus llavis,

El meu cos es deleig amb els massatges de les teves mans

I tu i jo amb els nostres sexes abraçats profundament

en el nostre llit celebrem la gran lliçó de l’amor.

L'abella

“L’abella és ben petita comparada amb altres animals que volen, però la seva mel és la cosa més dolça”. (Ecclesiàstic XI,3)

Relacions humanes són fruits de la dignitat,

la dignitat és  mel de  convivència,

la dolcesa de la mel humana la fabriquen els humils,

no per volar molt alt amb càrrecs que en diuen dignitats,

la dolcesa de la seva convivència supera a la de la gent senzilla.

Massa amargors pateixen les persones per culpa del poder.

L’abella més petita que l’àguila

la guanya en regalar felicitat.

El pobre que s’arrosega per terra per manca de diners

encomana dignitat denunciant les corrupcions.

El vol de l’abella amb el néctar de les flors

denuncia als poderosos robadors de la mel dels pobres,

creant misèria.

La dignitat és una virtud que habita en els cors,

els cors més grans són els de la gent pobra i senzilla.

La dignitat, el poder orgullós l’enmalalteix

la dignitat, la humilitat del pobre la fa dolça.

No per ser més gran la persona és més humana.

L’abella contemplant-la ens en dóna lliçons.

AMB POESIA I EL COR

Viure intensament i apassionat,

cada instant del temps que em queda de vida,

i el futur del meu jo vers l’infinit, el nou regne de Déu,

el regne ensenyat i signat morint en la creu.

Els pinzells de l’evangeli,

de la meva existència en faran una obra d’art,

El poema de la paraula feta carn.

cada instant crucificat en la creu redemptora,

amb claus d’intel·ligència i de passió,

preparant el viatge

de l’avui estaràs amb mi en el paradís.

Respirar l’amor en la llum i la foscor,

ser amor allargant la mà a tots els humans,

als amics i als enemics.

Fer dels somriures i les llàgrimes

monedes de canvi per conquerir el futur celestial.

Èxits i fracassos fitaran els meus camins

i la pluja de la fe, l’esperança i la caritat

saonarà el meu hort,

El meu àngel de la guarda hi recolectarà els fruitss,

i la balança del judici dictarà la sentència final.

He d’aconseguir aquella clau

que  tanca les portes de la cova del món,

i obre les del palau del cel.

DNI a presentar a l’entrada: una persona digna.

El camí de la saviesa

Ser savi és més que tenir coneixement,

és entendre’ls i assolir-ne bons fruits.

La saviesa i la bondat són fruita de l’arbre de l’amor.

Jo vull ser aquest arbre.

És un arbre que desitja cada dia terrenys millors,

saonaments adequats

i compartir, amb altres arbres, el bosch o el jardí.

Trobar la terra adequada és el consell dels arbres.

La natura amb les seves tormentes envia missatges,

i els humans no els escolten, la fan culpable,

i els fruits cada cop maduren menys.

Jo vull ser un fruit madur,

escolto, reflexiona, procuro no caure.

caure comporta dos perills,

lesionar-te tu i lesionar els altres.

Cal seguir el consell del arbres,

Procurar crèixer en terra ferma i fértil.

Com és la meva terra?

Si no he assolit la saviesa,

no és terra fértil.

He d’escoltar i aprendre les lliçons dels mestres.

Només els humils són aprenents de qualitat.