La història
humana crea apòstols de la dignitat,
perseguits i
empresonats són reis dels exèrcits de pau,
la cadira de
la presó, sitial reial dels seus dominis,
un tribunal
de justícia, la seva càtedra de convivència humana,
la
humiliació del poder, la força de la seva humilitat lliure.
El poble, exèrcit
de pau que no abandona el general,
rei de la
veritat que els súbdits la fan seva,
generalíssim
de la guerra de pau que de la paraula en
fa espasa,
rei, generalíssim
i mestre modelat pel foc de la cultura.
Jordi
Cuixart, de la presó n’ha fet emblema,
de la justícia,
banc de probes de la veu del poble,
de la
dignitat, llum del sol que l’odi no resisteix.
Miracle del
silenci del volcà que de la foscor en fa llum,
Òmnium
Cultural aviva amb la paraula el foc de la humanitat,
i al compàs
de la batuta del President el volcà esdevè orquestra,
i el foc,
l’himne de la llibertat dels pobles.
Jordi
Cuixart, home de pau, company dels creadors de la dignitat,
de Crist,
crucificat, morint pel seu poble,
de Gandhi,
escampant pel món els drets dels huamans,
de Luter
King, morint assessinat pels drets dels més humils,
del bisbe
Casaldàliga defensant els drets dels pobres davant dels rics,
de Xirinacs,
sacrificant-se per amor, recolzant la independència.
Nova via
láctea amb milions d’estrelles al voltant del seu sol,
Catalunya,
amb un nou
rei, general, profeta i mestre,
Jordi
Cuixart i Navarro.
