VALOREM ELS POETES DE CASA

L’alcaldesa d’Esplugues comença la presentació del llibre de Joan Verdaguer amb aquestes paraules:”Us proposo un viatge reposat, tranquil i suau pels sentiments. Us proposo que us endinseu en el poemari de Joan Verdaguer i Andrés DESPERTANT SENTIMENTS sense presses, amb la ment disposada a rebre una brisa de realisme i autenticitat, amb la mirada oberta i imaginant un futur millor”.        

SILENCI

Xss… Avui les paraules / no volen sortir;/ les deixarè voleiar / dins el sentiment / de l’aire / perquè quan tornin,/les pugui jo abraçar.

Xss… El silenci / vesteix de dol la meva cambra,/guarneix de pètals rosats / les dreceres que jo invento / quan em trobo a soles /amb els meus pecats.

Xss… Els pensaments / avui s’esmunyen / com ho feia jo de petit,/quan amb el pare jo hi jugava / a trobar el  millor racó per amagar-me /ben a la vora del meu llit.

Xss… Avui no hi ha eclipsi,/però no goso pas mirar allà dalt;/no em ve de gust mirar les estrelles,/ni a la lluna que em contempla /amb el seu davantal blanc.

Només vull… que aquesta nit /

m’abraci, que no em deixi sens desmai / i que em permeti dir cada dia:

Xss…no em trobaràs mai.

Joan Verdaguer recitant poemes seus

Coneix Joan Verdaguer amb aquest poema i vine dissabte a parlar-ne amb ell

DOLÇA NIT

Em van dir que esperès,

que ho fes enmig del silenci;

mentre veia obrir-se a poc a poc

la flor de l’ametller.

Vaig llegir entre els teus llavis

les dolces paraules que naixien

des de la vora d’aquell riu,

avui ple d’aigua i de nostàlgia

i de lleugers somriures sorneguers.

Conservo de tot, un poc i un no res,

així com un petit record

dins el llot de paraules;

com també d’aquell amor

que recorre la flama que l’abraça.

Tot i així… certes nits,

ofeguen i escanyen desigs indesxifrables,

mentre amb fúria esgarres el vel

dins un munt de pors irrespirables.

Avui la nit s’assembla massa

a aquell núvol d’ulls tancats,

que sembrant vents de llavors insurrectes

desborden el meu cos inanimat.

Em deixarè anar pels blaus suaus

que mullen de llàgrimes l’alba,

mentre la teva mirada entoma el llum

d’una dolça nit inacabada.

CONEGUEM A JOAN VERDAGUER

Des de ben jove es va iniciar en el món de la poesia i dins aquest camí l’ha portat fins a dia d’avui a escriure i publicar sis llibres de poemes. DESPERTANT SENTIMENTS, és el darrer i el que presentem. Altres títols: TRAS UNA LARGA ESPERA,  SILENCI PER ESCLATAR,  MIRADA OBERTA, ESPERA’M A L’ALBA.

Poema FLORS

“Plora la terra / cofoia i desfeta / dins la penombra / d’un trist campanar.

Plora la gent /malmesa i ben destra /que a tothora es retroba / al carrer per atzar.

Plora l’estel / sota destra bandera, / ensenya les dents / i el món s’esparvera.

Plora la falç / en terra erma,/ la mà que l’empunya / trenca cadenes.”

JOAN VERDAGUER EL POETA QUE CONEIXEREM

És una persona humil i senzilla que amb la poesia conrea també la música. Aquestes paraules que llegim en la presentació del seu llibre ens defineixen una personalitat senzilla i francament molt humana. Ens diu.” Sigui com sigui, ja em donarè per complagut, si la lectura d’aquests versos aconsegueixen despertar els sentiments que tots duem amarats dins la nostra pell.”El dissabte, dia 9 a les 12 h. amic lector podràs parlar amb ell a la llibreria FARRÈS de Parets del Vallès. Un petit tast de la seva poesia per començar a gaudir-ne.

“Quan quedi adormit, / dins el vol de les aloses, /deixarè anar el meu cant / perqué d’una manera o altra / us digui el que per a  mi / heu estat d’importants”

JORDI CUIXART, PRESIDENT D'ÓMNIUM CULTURAL

La història humana crea apòstols de la dignitat,

perseguits i empresonats són reis dels exèrcits de pau,

la cadira de la presó, sitial reial dels seus dominis,

un tribunal de justícia, la seva càtedra de convivència humana,

la humiliació del poder, la força de la seva humilitat lliure.

El poble, exèrcit de pau que no abandona el  general,

rei de la veritat que els  súbdits la fan seva,

generalíssim de la guerra de  pau que de la paraula en fa espasa,

rei, generalíssim i mestre modelat pel foc de la cultura.

Jordi Cuixart, de la presó n’ha fet emblema,

de la justícia, banc de probes de la veu del poble,

de la dignitat, llum del sol que l’odi no resisteix.

Miracle del silenci del volcà que de la foscor en fa llum,

Òmnium Cultural aviva amb la paraula el foc de la humanitat,

i al compàs de la batuta del President el volcà esdevè orquestra,

i el foc, l’himne de la llibertat dels pobles.

Jordi Cuixart, home de pau, company dels creadors de la dignitat,

de Crist, crucificat, morint pel seu poble,

de Gandhi, escampant pel món els drets dels huamans,

de Luter King, morint assessinat pels drets dels més humils,

del bisbe Casaldàliga defensant els drets dels pobres davant dels rics,

de Xirinacs, sacrificant-se per amor, recolzant la independència.

Nova via láctea amb milions d’estrelles al voltant del seu sol,

Catalunya,

amb un nou rei, general, profeta i mestre,

Jordi Cuixart i Navarro.

NIU D’ART ESDEVINGUÈ GLOBALITAT

La intensitat del moment és més que una celebració, és una veritat acceptada i una realitat viscuda. El recital de Nadal de l’entitat paretana amb l’objectiu central de la cultura catalana palesà com des de la defensa de la identitat, l’exercici de la germanor amb les altres cultures és la vivència possible, necessària i urgent. Cada cultura amb el seu idioma i totes juntes amb el mateix objectiu, ser promotores de la pau mundial. I des de la humilitat i la senzillesa aquest fou el missatge viscut a la Sala Basart de la Cooperativa amb poesia i música de casa i amb paraules d’altres pobles del món. Missatges recordats per persones de totes les edats, des de joves de quinze anys, amb persones d’edat madura i amb veus de la vellesa. Universalitat intergeneracional.

A Parets del Vallés s’escoltaren poemes de dos mil anys d’història, poemes de cultures d’Europa, Africa, Ocenia, Asia i Amèrica amb missatges humans i missatges de la Cova de Betlem. I tots els missatges amb la má estesa de la poesia catalana que donava la benvinguda als poemes d’arreu amb la corresponent traducció catalana. Les cultures no es barallen entre elles, són algunes persones que es creuen que elles són la cultura, no accepten les altres i es volen imposar per la força, però la protecció de la defensa de la gent senzilla i digna és més poderosa i des de gairebé el silenci en l’espai avança perquè llençar al vent una esperança significa avançar caminant i volant. Amb la paraula i la música, una entitat que és un punt en el llibre de la història, va fer brillar aquest punt que no és un punt i final, sinò un punt i apart per què el missatge de la germanor no pot deixar de caminar. Un objectiu de mà estesa del Niu d’Art de Parets que té les portes obertes dels seus recitals a totes les cultures amb la seva veu pròpia. I organitzar la gran festa de les poesies del món ha de ser orgull del poble i admiració dels veïns propers i llunyans, perquè el veinatge el configura la cultura amb el respecte a l’espai.

El cant de la Verge Maria

La meva ànima magnificas el Senyor,

el meu esperit celebra

Déu que em salva,

perquè ha mirat la petitesa

de la seva serventa.

Des d’ara totes les generacions

em diran benaurada,

perquè el Totpoderós

obra en mi meravelles:

el seu nom és sant,

i l’amor que té

als qui  creuen en ell

s’esten de generació en generació.

Les obres del seu braç són potents:

dispersa els homes de cor altiu,

derroca els poderosos del soli

i exalta els humils.

Omple de bens els pobres

i els rics s’entornen sense res.

Ha protegit Israel, el seu servent

com ho havia promés als nostres pares:

s’ha recordat del seu amor a Abraham

i a la seva descendència per sempre.