La solidaritat, valor social que defineix la qualitat dels
col·lectius humans, sortosament gaudeix de milers de maneres de manifestar-se i
el leimotiv d’una d’elles és la poesia.
La poesia, art, la paraula que mistifica
el pensament i la passió en la configuració de la persona i poesia com a
realitat viva en quan la persona és en ella mateixa poesia amb capacitat de
sublimar i projectar a l’infinit les seves accions. La poesia escrita i tramesa
oralment esdevè diàleg solidari en les reunions de lectures de poemes que
inviten a un posterior intercanvi d’opinions i també quan esdevé la
protagonista d’espectacles amb objectius solidaris de pau, ajuda al necessitat
i missatgera de vivències compartides. A
casa nostra es multipliquen per la seva solidaritat les trobades
poètiques i darrerement trobades per col·laborar amb ONG que treballen per
salvar persones que fugen del seu país i exposen la seva vida en embarcacions
sense garanties de satisfer els seus objectius. I la poesia, què hi pot fer amb
recursos més aviat pobres? Molt hi pot fer, treballar per crear consciència de
la urgència actual en defensa de la vida. La poesia pot i ha d’esdevenir aquell
corcó que rossega la consciència política recordant-li que comet un crim de
lesa humanitat si no es treballa en veritat i justicia per la pau universal. En
l’organigrama del model de convivència de la humanitat, la responsabilitat
recau sobre els polítics, siguin de dretes, d’esquerres o de centre, la vida de
les persones és, les tendències només han de tenir un objectiu, la vida
íntegra. I en aquesta tasca de consciènciació la poesia hi té molt a dir. Però
pateix un risc, la seva presència és minoritària i la seva acceptació per part
del poder només té un valor, la seva capacitat de recaudar diners. I és trist.
Però al costat de la poca valoració de fet per part dels poders, hi descobrim
la voluntat de moltes persones que creuen en la poesia i defensen els seus
valors en tots els camps. Parets del Vallès viurà demà dia 13 de maig de 2017
una trobada poètica a Cal Serra del Pedrò en la que les poesies esdevindran
reclams de solidaritat, les idees motius de reflexió i el compartir l’experiència
un model de convivència en la defensa de la dignitat de les persones. La
capacitat creativa de l’ésser humà enyora la felicitat i la desitja, i el desig
posa en acció tots els motors de la maquinària de la vida per assolir-la
malgrat els paranys i dificultats que una certa malícia humana escampa pels
camins de l’existència. És necessari que tothom sigui conscient del poeta que
ell és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada