JARDI DELS HUMANS

 Jardí de l’infinit,

cada persona és un arbre,

els seus fruits,

pensaments, sentiments i fets,

marcats pels seus colors,

dissenyen identitats.

Identitat defineix qualitat,

el fruit serà bo o dolent,

pot canviar el seu sabor

l’ésser humà és lliure.

Els arbres del jardí de la humanitat,

éssers intel·ligents,

intel·ligents per ser bons,

intel·ligents per ser dolents.

El desig passional defineix la qualitat.

EXISTEIXEN ALTRES JARDINS

 

L’aigua amb els seus poemes,

ones del mar balancins d’emocions,

pluges suaus acaronant amistats,

pluges borrascoses de besos apassionats,

fonts de paisatges i de plaça de pobles

rius abraçant la terra, delícia de flora i fauna,

llacs de repòs, filòsofs dels paisatges.

Llenguatges de l’aigua,

missatgers de convivència còsmica,

no escriuen poemes,

els viuen ens arbres de jardins humans.

El jardí de l’aigua

balla sardanes de l’existència

donant les mans

al jardí de la flora,

al jardí de la fauna,

al jardí de les muntanyes,

al jardí de les valls

i al jardí dels humans.

LA HUMANITAT ÉS UN JARDÍ

 

La terra, amb rius, mars, flora i fauna,

jardins còsmics de creació divina,

allarga la mà al jardí creatiu,

la humanitat.

Els éssers humans son els seus arbres,

les seves flors, les seves virtuts,

els seus fruits, la seva dignitat.

Els arbres en flor de la humanitat

son cançó amb els seus fruits,

els fruits bons.

Si els fruits son dolents,

el jardiner el talla i en fa llenya.

Amb el seu foc crema el mal,

de les arrels reneixerà un arbre bo.

EL MEU ARBRE

 

Arbre català,

amic dels arbres de la humanitat,

un, en companyia de milions.

El meu arbre és humil i senzill,

només en tenen cura,

fertilitzants d’amor.

Tres son els seus fruits del be,

llibertat,

igualtat,

fraternitat.

Aquest tres fruits seran bons,

si el meu jo és amor.

Fraternitat el gran fruit de convivència,

sense ell,

la llibertat està en mans de l’odi,

sense ell,

la igualtat esdevé egoisme de poder.

Fraternitat agermana,

els germans son fills del mateix Pare,

Déu,

germans del fill gran

Jesucrist.

Els fruits del meu arbre seran madurs,

quan la mort em digui,

el teu jo és amor,

ets un arbre de l’infinit jardí del Pare.

ARBRE FRUITER

 

La saó de la terra,

aliment de les plantes de jardins i boscos.

Les flors i els fruits,

aromes i gustos de l’univers,

anhelen besos dels humans.                                 

Un gust, plaent o amargant,

un aroma, suau o repugnant,

defineixen la bondat de les plantes.

La veu de la planta reclama treball,

el desig humà demana bonesa,

mentre el cosmos exigeix respecte,

estima dels humans a les plantes.

Llàgrimes de l’arbre fruiter

no arriben al cor dels humans,

uns cops de destral castiguen el mal,

destrossat l’arbre és llenya de foc,

i l’ésser humà no pensa,

ell també pot acabar cendra.

També ell pot ser arbre fruiter cremat.

INFANTESA I VELLESA, FARS DE LA VIDA

 

Infantesa i vellesa il·luminen el caminar de l’existència. Infantesa és el far del que serà, vellesa és el far de la realitat viscuda. Un avi ha viscut, emmiralla la seva imatge d’avi amb la imatge de nen. Descobreix que la vida d’infant esdevé una profecia. Les fites de la seva existència les col·locà en el camí la seva infantesa amb projecció poètica. El poemari, estimat lector, que tens a les teves mans, reflexiona emotivament situacions reals amb mirada d’avi recordant veritats de quan era nen. Comença en l’any del seu naixement i acaba quan deixa de ser un nen de pagès. Foren temps difícils. Neix invàlid i la mare no li pot ensenyar a caminar. Mor quan el nen tenia cinc anys. L’altre temps difícil el marca els tres anys de la guerra civil. El tercer tram, l’escola amb un canvi de vida, fora de casa. Cada poema té una base històrica que l’avi reviu poèticament   descobrint en cadascun vivències que defineixen la seva pròpia història. La infantesa l’encaminà cap a la vida religiosa en el vint-i-set anys de la qual es formaren les aficions literàries, esportives. La tercera etapa, la verdadera etapa d’avi, en la que ha entrat en la dècada dels noranta, és la que la poesia ha esdevingut senyera en la seva vida compartint amb la literatura esportiva i filosòfica sense oblidar la consciència religiosa de base bíblica. CAMINS D’INFENTESA EN UNA CASA DE PAGÉS senzillament compleix la dita que quan ens fem grans tornem a la infantesa. La casa de pagès es coneixia per Can Torras, del municipi de Collsuspina. Senzillament entenem que significa poesia de la vida.

Dedicatòria:  Amb el record dels meus pares

ENAMORAT DE L’AMOR

 

 

Un dia de llum del més de maig,

l’amor va escriure la meva història,

jo només era amor,

creació d’un altre amor immens,

íntima abraçada del pare i la mare,

fruit d’un arbre d’arrels de la terra,

il·lusió de les fulles que canten,

obra d’art dissenyada per Déu.

Estic enamorat de l’amor.

M’enamoro dels que odien per amor,

estimen la meva pobresa,

les seves obres d’amor són la mort dels odiats,

i jo els estimo,

un gran amor, diu el llibre del cel,

estima els enemics. No els hi vull cap mal,

també són cridats a la  vida eterna.

El meu amor pot obrir els seus ulls,

els meus ulls els obrí la Creu del Calvari.

Estic enamorat de l’amor,

de l’amor dels altres, ells i elles,

tots els humans som fills de Déu.

Jo estimo el meu Pare.

JO QUI SÓC I QUÉ SÓC

 

Un microcosmos amb objectivitat cósmica,

un microcosmos subjecte existencial,

i el meu jo és.

La terra amb dos moviments és univers,

es mou en el seu eix donant fe de ser,

es mou al voltant de l’eix del sol,

donant la mà anunciant sóc, estic i faig.

Però el meu jo té un altre moviment planetari,

el planeta humanitat.

Sóc humanitat?

Estic en la humanitat?

Faig humanitat?

Quin és el sol d’aquest planeta?

Jo sóc una microhumanitat,

Com hi estic?

Com hi faig la meva vida?

Donant voltes al meu jo?

L’egoísme em fa fora del joc?

El sol de la humanitat és l’amor,

em diu el meu jo.

El sol de la humanitat és el diner,

em vol convèncer el meu egoïsme.

Quan estimo em sento feliç.

Quan em condiciona el diner no en tinc mai prou.

Només l’amor és el sol verdader de la humanitat.

El meu jo vol ser feliç.

EL PATINATGE ARTÍSTIC RECITAL DE POESIA

Vaig conèixer el patinatge artístic en la modalitat de gel en el festival celebrat en el llac de Puigcerdà l’any 1956 amb l’actuació de dues catalanes i el 1958 en el Primer Festival Internacional amb la intervenció d’una campiona helvètica. I enguany he gaudit la poesia del patinatge artístic amb el patinador Pau Garcia, de Parets del Vallés, campió del món als seus vint anys. Cal no oblidar el Grup de Xou d’Olot, campió mundial per tretzena vegada.  Els seu patins escriuen sensacionals poemes en els papers de gel que fan viure la creativitat amb versos que no es llegeixen però que els patins s’inspiren en l’esperit de la matèria poeta de l’univers. La natura agraeix l’estimació dels humans. I en aquesta gran comunitat del patinatge artístic Parets del Vallés hi escriu poemes brillants gràcies a la qualitat artística i tècnica de les seves patinadores i patinadors. Una ullada al facebook del Club Patí de Parets s’ha convertit en una audició de verdaders recitals poètics amb el llenguatge musical dels patins. No hi ha cap categoria en la que no hi figurin a primera línia patinadores i algun patinador de la població vallesana. Competicions mundials, europees, nacionals, catalanes són llibres de poemes escrits i molt valorats en totes les categories d’alevins a les de les grans competicions mundials. Escoltant els batecs del cor del patinatge del poble m’he assabentat de la seva vessant pedagògica formativa-creativa. El procés evolutiu de les patinadores i patinadors palesa el gran treball dels responsables de l’entitat i a la vegada una dedicació poètica creativa de nivell de matrícula d’honor. El patinatge artístic un actor creatiu programador de convivència i una estrella lluminosa en el firmament de l’esport. Amb tota sinceritat el llenguatge poètic del Club Patí de Parets ha estat un regal de la llei universal que hauria de governar el món, l’amor.

LES MANS DE TOT EL MON UNIDES

 

Milers de milions de mans aplaudint les estrelles,

somni d’amor de la llum del món,

són aus voladores que volen fer el niu,

i l’arbre que busquen creix en el jardí del cel.

Mans del món enyoren amistat

soles i abandonades viuen i moren esclaves,

són mans que el seu arbre no arrela,

no creix en jardins,

i els arbres de mans desunides

en el desert s’acomiaden,

la mort els obre les portes del cel.

En el món hi viuen mans que són mans d’ amor,

l’esperit de Déu es la seva força,

tenen fe i esperança,

desafien odis, enveges

i allarguen la mà esperonant als pobres.

La nova pàtria dels pobres

té un nom MANS UNIDES,

ballen la dansa donant-se les mans,

la sardana que agermana,

i convida a tots els humans

a ser iguals, lliures i fraternals.

Lletra, música i fets de MANS UNIDES.

 

JO PISTA DE JOC

 

 

Enamorat una tarda d’estiu,

sentiu batecs del cor,

cops a una pilota de raquetes de passió.

El meu jo colpejat per tots costats,

escoltava els respirs de dos jugadors sublims,

el sol i l’amor.

Aquella tarda

abraçat a la sorra de la platja

la calor del sol jugava amb el cos,

l’escalf de l’amor amb l’ànima,

i el jo gaudia amb el cop de la pilota.

Sensacions d’intimitat,

missatges de cada jugada,

Somriures del sol

quan la xarxa robava el cop de l’amor,

salts de joia de l’amor

quan el sol salvava la deixada.

Quin honor ser pista de joc de dues fonts de llum.

El sol i l’amor amb el seu joc

crearen la imatge del meu jo

amb un consell,

tu també has de ser sol i amor.