.jpg)
L’aigua amb els seus poemes,
ones del mar balancins d’emocions,
pluges suaus acaronant amistats,
pluges borrascoses de besos apassionats,
fonts de paisatges i de plaça de pobles
rius abraçant la terra, delícia de flora i
fauna,
llacs de repòs, filòsofs dels paisatges.
Llenguatges de l’aigua,
missatgers de convivència còsmica,
no escriuen poemes,
els viuen ens arbres de jardins humans.
El jardí de l’aigua
balla sardanes de l’existència
donant les mans
al jardí de la flora,
al jardí de la fauna,
al jardí de les muntanyes,
al jardí de les valls
i al jardí dels humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada