INFANTESA I VELLESA, FARS DE LA VIDA

 

Infantesa i vellesa il·luminen el caminar de l’existència. Infantesa és el far del que serà, vellesa és el far de la realitat viscuda. Un avi ha viscut, emmiralla la seva imatge d’avi amb la imatge de nen. Descobreix que la vida d’infant esdevé una profecia. Les fites de la seva existència les col·locà en el camí la seva infantesa amb projecció poètica. El poemari, estimat lector, que tens a les teves mans, reflexiona emotivament situacions reals amb mirada d’avi recordant veritats de quan era nen. Comença en l’any del seu naixement i acaba quan deixa de ser un nen de pagès. Foren temps difícils. Neix invàlid i la mare no li pot ensenyar a caminar. Mor quan el nen tenia cinc anys. L’altre temps difícil el marca els tres anys de la guerra civil. El tercer tram, l’escola amb un canvi de vida, fora de casa. Cada poema té una base històrica que l’avi reviu poèticament   descobrint en cadascun vivències que defineixen la seva pròpia història. La infantesa l’encaminà cap a la vida religiosa en el vint-i-set anys de la qual es formaren les aficions literàries, esportives. La tercera etapa, la verdadera etapa d’avi, en la que ha entrat en la dècada dels noranta, és la que la poesia ha esdevingut senyera en la seva vida compartint amb la literatura esportiva i filosòfica sense oblidar la consciència religiosa de base bíblica. CAMINS D’INFENTESA EN UNA CASA DE PAGÉS senzillament compleix la dita que quan ens fem grans tornem a la infantesa. La casa de pagès es coneixia per Can Torras, del municipi de Collsuspina. Senzillament entenem que significa poesia de la vida.

Dedicatòria:  Amb el record dels meus pares