Un microcosmos amb objectivitat cósmica,
un microcosmos subjecte existencial,
i el meu jo és.
La terra amb dos moviments és univers,
es mou en el seu eix donant fe de ser,
es mou al voltant de l’eix del sol,
donant la mà anunciant sóc, estic i faig.
Però el meu jo té un altre moviment planetari,
el planeta humanitat.
Sóc humanitat?
Estic en la humanitat?
Faig humanitat?
Quin és el sol d’aquest planeta?
Jo sóc una microhumanitat,
Com hi estic?
Com hi faig la meva vida?
Donant voltes al meu jo?
L’egoísme em fa fora del joc?
El sol de la humanitat és l’amor,
em diu el meu jo.
El sol de la humanitat és el diner,
em vol convèncer el meu egoïsme.
Quan estimo em sento feliç.
Quan em condiciona el diner no en tinc mai prou.
Només l’amor és el sol verdader de la humanitat.
El meu jo vol ser feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada