AVI I ALUMNE

 

Arribar als noranta anys,

regal del cel.

El regal es fa immens,

encara ets nen i pots aprendre.

Avi i nen, un mateix jo,

abraçada íntima a la història.

Em fa feliç sentir la veu que diu:

deixeu que els infants s’apropin a mi.

Quina il·lusió!

El braços oberts del Gran mestre,

oberts m’esperen.

Avi lector,

i se sent aprenent de la vida.

Hi ha molts mestres entre la gent,

i no ho saben,

i un avi escolta les seves lliçons.

Sovint, als seus noranta anys

exclama

quina bonica història de pagès

d’haver-la conegut l’hauria fet meva.

I la ment li fa pensar

soc gran, m’agradaria ser pastor.

Pasturar ovelles, cabres, bous i vaques,

ensenyar a petis i grans a ser persones

encara que no ho sembli és el mateix.

Un avi sempre pot fer de pastor de la mà d’un nen.