CAP ON CAMINES ESPANYA?

El mar i les muntanyes dibuixen la teva imatge,

navegar i volar et conviden a ser,

i t’arrossegues per camins de ferro.

El missatge del teu futur és la paraula i la idea,

ni paraula, ni idea dissenyen el teu jo.

És trista la imatge que es contempla

i les estrelles ploren.

Espanya, erres el camí del teu futur.

Penses que ets gran i ets molt petita,

la grandesa la viuen les persones humils

i té un nom dignitat.

No tota la teva gent la porta escrita en el seu cor,

només els més pobres, els que més estimen.

Pobra, Espanya,

aquells que et diuen que ets gran et fan petita,

i les estrelles admiren dignitat en els humils.

Espanya, si vol ser gran,

la Verge, que és mare i tens per patrona

t’ènsenya el camí,

no és de ferro, és d’amor.

TU HO HAS DIT, JO SÓC REI

En el tronc vertical de la creu la sentència,

Rei dels Jueus.

Clavat a la creu perquè estimava el seu poble

i a tota la gent.

El poder que es  creu déu és orgullos,

no estima.

El rei dels jueus complia la llei de l’amor.

Benaurats els pobres d’esperit,

benaurats els perseguits per la justícia,

si no us feu com un infant no gaudireu del regne del cel,

difícil a un ric conquerir la glória eterna,

rentava els peus dels seus el dia de pasqua,

on hi ha amor hi sobren les lleis.

Defensava el seu poble,

i la llei humana el condemnar a morir en la creu.

Qui no arrisca la vida per la pau

no viu la llei de l’amor.

Es repeteix la història.

S’empresona als qui defensen el poble,

la llei dels homes és un jou d’esclavatge

i la pau és el reialme de les armes.

Catalunya, als segle XXI, reviu la creu del calvari.

Empresonats els que escolten la veu del seu poble.

El missatge de la creu és de fe i esperança

qui mort per amor

ressucita  coronat amb la felicitat eterna.

TERTÚLIA LITERÀRIA-POÈTICA A LA LLIBRERIA FARRÉS

Les tertúlies poètiques a la llibreria Farrès i el restaurant Ribas do Sil es coordinen amb els Vermuts o Copes de cava poètiques amb l’objectiu de col·laborar amb el Niu d’Art Poètic de Parets dels Vallès per donar a conèixer els poemaris dels poetes vallesans amb els poetes amics i poeteses amigues del Niu d’art, de Catalunya, d’Espanya i d’altres indrets com ja es feu amb la presentació d’un poemari coreà.

En aquest mes de maig, el poemari SILENCIS D’AHIR I DE DEMÀ, de Josep Serra Busquets, de Mollet del Vallès, aportarà els poemes per ser recitats, comentats i debatuts pels amics i migues de la poesia presents a l’esdeveniment. El poeta signarà exemplars del seu llibre.

IMPREMPTA I LLIBRERIA FARRÉS, C/Major 32, Parets del Vallès, a les 11 h. del matí del dia 11 de maig de 2019.

Marina Serra hi posarà amb el seu violí la passió de la música amb l’encaixada de la paraula.

Tertúlies programades:

8 de juny 2019.-VERMUT POÈTIC, amb el poemari de Ramona Arimon POEMES D’AMOR I DE SEXE.

7 de setembre de 2019.- amb el poemari ARPEGIOS DE LIBERTAD, de Quini Holanda Romero.

La poesia, configuradora de la globalitat humana

Globalitat és un concepte d’un tot amb el màxim respecte a les diferències. És un concepte integrador que permet parlar de globalitat en referència a tota la humanitat, a un estat, a una nació, a una població i a una persona. El número u no és un contrari, és un integrador. No debades es parla de l’ésser humà com a  microcosmos, per la senzilla raó que la seva onfigurador es deu a la integració de moltes diferències que li donen una unitat. No hi ha unitat sense diferències. I en la globalització de la persona hi actúen diferents components físics i psíquics i entre els psíquics hi actúa la poesia. Però com hi actúa? És veritat que fent una anàlisi personal ens adonarem que la poesia hi té una presència força positiva o negativa. En aquesta valoració cal parar esment en dues condicions: a) la poesia és un integrador, senzillament és un configurador de la identitat personal,  b) la poesia és un exercici cultural en el domini artístic del llenguatge. La primera percepció no implica ser un escriptor de poemes, la segona sí. Però tant l’una com altra enriqueixen les identitats de les persones,  dels pobles i de la humanitat. La segona percepció defineix culturalment el poeta. Poeta és la persona que viu la poesia i la expressa artísticament amb la paraula, el poeta és un dominador de l’art de la paraula. Cal recordar que l’expressió artística és una creació amb missatge. La realitat ens demostra com es fa present en la societat i com actúa. La veritat ens diu que la realitat poètica exercida és minoritària, compresa és un xic més àmplia i viscuda pot ser universal. Despertar el desig de ser poeta és una tasca integradora i enriquidora de la humanitat. Per aquesta raó són importants les ensenyances pedagògiques d’escriure poemes. Un poema és la manifestació de la capacitat de manifestar la poesia que viu cada persona. I fer-ne d’aquesta capacitat una festa és una demostració de la riquesa cultural humana, perquè un poeta fa més creativa la humanitat, una població que celebra festes de poesia fa més artística la humanitat, un poble que viu la poesia és una poble que defensa la dignitat de la humanitat. Hi ha festes que poden semblar molt minoritàries però en el globalisme humà són molt importants. En aquesta tasca integradora Parets del  Vallès fa anys que celebra la Festa de la Poesia Escolar. El 4 de maig de 2019 va celebrar l'onzena. Els  missatges dels poemes dels i les joves poetes no podien ser més enriquidors valorant la dignitat i denunciant la indignitat amb una nota molt important, el dret que els més petits tenen de dir-hi la seva en la convivència humana. I els joves i les joves poetes de les Escoles d’ESO de Parets del Vallès palesaren qualitat artística i dignitat humana. Palesaren que la convivència amb pensadors i coumnicadors intel·ligents i poètics joves el futur de la història humana és esperançador. La XI Festa de la Poesia escolar del Niu d’art Poètic de Parets del Vallès una llum d’esperança d’un futur més humà.

VERMUT POÈTIC A PLENA LLUM DEL DIA

El C/ Major de Parets del Vallès fou el dia 13 d’abril de 2019 escenari poètic d’un recital especial. Organitzat pel Niu d’art poètic amb la col·laboració de la llibreria FARRES i del restaurant RIBAS DO SIL, la poesia amb acompanyament musical de la cubana Yaneisy es convertí en l’aire que respirava la població vallesana i el vent que el regalava eren les veus dels poetes del Niu d’art,  celebrant que el seu Parets és un poble lector. El públic assistent, al mateix temps que feia seus els poemes degustava un vermut que agermanava esperit i matèria. El recital en el que actuaren poetes del Niu d’art amb la poesia dels seus llibres esdevenia el vermut preperatori de l’apat de la cultura del dia de Sant Jordi. La col·laboració entre les tres entitats de la població no era un assaig, era la demostració d’una realitat de les arrels fondes de la paraula. No serà només el primer, ni menys el darrer, perquè el segon vermut poètic ja té data i poeta vallesana, Ramona Arimon, que presentarà el seu primer llibre de poemes i vol celebrar-ho al costat dels seus companys del Niu d’art i de tots els amics i amigues de la poesia de Parets del Vallès i del seu entorn. Unes paraules de presentació sobre el sentit de la poesia com configuradora social i creadora de dignitat donaren pas al poeta JOSEP BERNAL, persona que viu la poesia i la fa viure perquè amb les seves paraules i els seus poemes defineix l’essència poética que flueix de l’esperit de cada ésser humà.

EULÀLIA RIPOLL, poeta d’un profund accent psicològic i coneixedora de la psicologia humana endinsa a qui l’escolta en les profunditats del seu cor per auto-escoltar els batecs i gaudir de la passió inmensa que li dóna vida.

Fou JAUME ANFRUNS, entusiasta de la seva població, promotor de l’activitat poètica a Parets amb una constància de més de seixanta anys, qui recordà com es viu a la seva població la poesia. JOAN SALA VILA, obsessionat per saber interpretar el llenguatge de l’aigua en totes les seves manfiestacions i totes creadores, llegí uns poemes que intercanviaven vivències les gotes d’aigua i els granets de sorra amb els peixos i les aus marineres. MARIA PUJOL, incansable promotora de la cultura, veu imprescindible en els actes culturals i literaris de la poblaciónfeu les delícies amb els seus comentaris i amb el caliu humà dels seus poemes. Va cloure el recital ISIDRE OLLER, president del Niu d’art i poeta amb l’excel·lència de la paraula i amb la profunditat filosófica del seu pensament. El C/ Major per unes hores fou centre de la paraula amb els aromes de les flors dels poemes amb una ullada al proper Sant Jordi que en la parada de la llibreria FARRES tindran un espai els llibres de poemes dels poetes del Niu d’art.

EL VERMUT POÈTIC DEL NIU D’ART DE PARETS DEL VALLÈS

El món de la poesia en la globalitat humana hi exerceix, també massa sovint des d’el silenci imposat, la pedagogia de la filosofia de la convivència. La presència de la poesia activa positivament les relacions humanes a tots nivells.És un factor imprescindible en el treball cultural perquè motiva i remou els sentiments i encén el desig de tots els projectes. Sortosament, aquesta presència, que és molt silenciada i desterrada, és més efectiva que qualsevol altre poder i mitjançant les belles arts, la poesia, que és art, desvetllen consciències i fa programar projectes. Disortadament aquesta pedagogia és ignorada silenciant-la per la exigència del procès posat al servei de la gran economia que s’autoproclama formadora de la convivència. Els resultats, la pobresa mundial de la major part de la humanitat. Personalment m’he preguntat i què puc fer o he de fer perdut en la immensitat de la humanitat actual. Ser honest i digne. I la poesia m’alliçona i m’esperona. La poesia desperta el desig de ser i fer realitat el que la teva ment et diu. Científic, artista, poeta, industrial, comercial, educador, universitari, polític, jutge, militar, policia o guardia civil, etc... Aquest despertar de la poesia va acompanyat d’una norma que no és altre que totes aquestes possibles activitats han d’estar al servei de la dignitat humana per damunt dels diners que s’hi poden assolir. Part dels diners que s’hi guanyen s’han de posar al servei de la humanitat. Malauradament, l’ordre social mundial de convivència ha programat una altra filosofia recolzada en la riquesa. L’enemic és molt gran i molt potent. La poesia només lluita amb l’arma de la creativitat. I el poder de l’economia s’ha infiltrat en el món de la poesia per desviar la seva influència i posar-la al servei de guanyar diners per sobre de enriquir culturalment a les persones. El projecte del vermut poètic és un projecte que massa gent diu que és una utopia, que no hi ha res a fer. I aquest és el greu pecat que dóna força a la política mundial actual dirigida per la gran economia. Però si sense defallir es guanyen encara que lentament, persones que les fa més dignes, la humanitat serà un xic més digna en ella i la persona será més humanitat. Hi ha la dita castellana de “quien mucho abarca poco aprieta” però si ningú no apreta els progrès vers la dignitat humana cada dia serà més ineficaç. La poesia serà eficaç estimant-la i l’estimarem si la coneixem i si descobrim la capacitat creativa, també amb la paraula, que té la persona guanyarem cada dia un espai més en la globalitat. Però no ens deixem enganyar per qui ens vol comprar i en época electoral la compra del vot és un perill. El Niu d’art us convida al  Vermut Poètic programat amb la col·laboració de l’Impremta-llibreria FARRES i  el restaurant RIBAS DO SIL. Comerços del poble amb entitats culturals fent país. Tothom hi és convidat.

MONTCADA I REIXAC I PARETS AGERMANATS AMB POESIA

L’ Esglèsia de Sant Pere de Reixac, una mirada de la història, que des de la senzillesa sublima la paraula. Un recital poètic amb el qualificatiu de MIMOSES fou la vivència d’una cordial convivencia en la poesia que feia escoltar batecs del cor de la humanitat. L’Esglèsia de Sant Pere de Reixac fou l’escenari,  de quins orígens se’n parla l’any 992, finals del segle X. És un temple romànic que l’any 1028 esdevé parroquia de Reixac i el 1976 pertany a Montcada. L’any 1676 fou recontruit per què la Guerra dels Segadors el va cremar l’any 1651. Es tracta d’un autèntic monument arquitectònic que des d’una altitud de 181 m. sobre el nivell del mar observa el Vallès, panorámica de records plens d’història. I en aquest marc excepcional, els grups de poesia Senders (Montcada) i Niu d’art (Parets del Vallès) sota la mirada de la història van fer ressonar els missatges de la paraula. El butlletí de la 10ª edició de POETICAE manifesta amb aquestes paraules:”Una interrelació entre autors de proximitat que abracen diferents estils i generacions i que esdevé una excel·lent mosgtra de la diversitat d’entendre i escriure la poesia”.

Certament els poemes esdevenien verdaderes invitacions contemplatives de l’espai, de la història però principalment de les passions humanes viscudes individualment i compartides amb els altres. El recital, des de la diferència i peculiaritat de cada poeta hi palesava en la veu femenina o masculiuna modalitats de gaudi que il·luminva l’entorn amb raigs de llum poética d’una humanitat global. La presència de l’arbre, quina ombra guardava històries de vida en familia, la remor de l’aigua que convidava a fitar l’horitzó, els país que cantava llibertat, l’interioritat personal que desitjava igualtat i germanor amb un rerefons musical que li donava a la paraula la germanor de la música, eren sospirs d’una amor eròtic humà que intuia abraçades d’un algtre amor espiritual i entre els dos definien la veritat del ser humà. La història aplaudia el recital i el recital feia història des de la creativitat poética de la humanitat, representada a l’Esglèsia de Sant Pere de Reixac per set poeteses i tres, tres poetes i una pianista. La verdadera història és basteix des de la poética.