UN NOU DIA

La llum del sol il·lumina els meus camins,

quina és la llum dels camins de la ment?

Els ulls guien els meus passos per no entrebancar-me,

la intel·ligència em porta a la veritat?

Cada matí quan neix el nou dia,

la veritat de la pau espera el meu tribut,

com l’aportarè?

Jo sóc u, però la humanitat en som molts,

i tots hem de ser el mateix jo en la pau.

I la humanitat no viu la pau.

No tots els jo estimen la veritat,

i massa jo es dediquen a la guerra.

Pot el meu jo destruir  armes?

És la tasca del nou dia quan surt el sol,

pensar la paraula que venç l’odi.

Amb l’imperi de l’amor viurem en pau.

si avui visc en pau, será el meu tribut.

Cada nou dia és un clam de l’amor per la pau.

T’ESTIMO

                                                        (Pintura d'Adib Navarro)

                                                           T’estimo perquè sóc amor,

estimar és crear el teu jo en mi,

és fer veritat la imatge de Déu que tu i jo som.

Quan plores, jo t’estimo,

quan estàs malalt, vull ser el teu metge,

quan treballes, el fruit del teu esforç,

quan m’abraces, imatge infinita de felicitat.

T’estimo perquè  sóc amor,

és el missatge de Déu a la humanitat.

Perquè l’odi viu entre els homes i les dones?

Diuen que s’estimen,

l’amor només és passió, hi manca la veritat.

Quan jo dic que sóc amor,

són veritat les meves paraules?

Si el dolor no esdevé odi,

l’amor en el dolor és signe diví.

Estimo perquè sóc amor,

el meu amor és verdader,

està clavat en la creu de Crist.

LA PAU DELS POBLES

Viure en pau, objectiu global de la humanitat,

convivència feliç dels pobles.

Viure en pau és un procès de projecció universal,

milions d’anys d’existència humana i encara és un procès.

Per què cada dia no és fita de pau?

per què massa gent diu no hi ha res a fer.

Incapacitat de viure en i amb dignitat.

Uns diuen no hi ha res a fer,

altres, per ser ric tot si val,

i en la convivència l’odi és rei i l’amor esclau,

i La humanitat no viu la pau.

No viu la pau perquè cada humà no és  pau.

no és pau perquè no és amor.

L’amor només físic no és transcendent.

Només l’amor de projecció infinita portarà la pau.

Com és aquest amor?

Aquell que mort clavat a la creu.

CAP ON CAMINES ESPANYA?

El mar i les muntanyes dibuixen la teva imatge,

navegar i volar et conviden a ser,

i t’arrossegues per camins de ferro.

El missatge del teu futur és la paraula i la idea,

ni paraula, ni idea dissenyen el teu jo.

És trista la imatge que es contempla

i les estrelles ploren.

Espanya, erres el camí del teu futur.

Penses que ets gran i ets molt petita,

la grandesa la viuen les persones humils

i té un nom dignitat.

No tota la teva gent la porta escrita en el seu cor,

només els més pobres, els que més estimen.

Pobra, Espanya,

aquells que et diuen que ets gran et fan petita,

i les estrelles admiren dignitat en els humils.

Espanya, si vol ser gran,

la Verge, que és mare i tens per patrona

t’ènsenya el camí,

no és de ferro, és d’amor.

TU HO HAS DIT, JO SÓC REI

En el tronc vertical de la creu la sentència,

Rei dels Jueus.

Clavat a la creu perquè estimava el seu poble

i a tota la gent.

El poder que es  creu déu és orgullos,

no estima.

El rei dels jueus complia la llei de l’amor.

Benaurats els pobres d’esperit,

benaurats els perseguits per la justícia,

si no us feu com un infant no gaudireu del regne del cel,

difícil a un ric conquerir la glória eterna,

rentava els peus dels seus el dia de pasqua,

on hi ha amor hi sobren les lleis.

Defensava el seu poble,

i la llei humana el condemnar a morir en la creu.

Qui no arrisca la vida per la pau

no viu la llei de l’amor.

Es repeteix la història.

S’empresona als qui defensen el poble,

la llei dels homes és un jou d’esclavatge

i la pau és el reialme de les armes.

Catalunya, als segle XXI, reviu la creu del calvari.

Empresonats els que escolten la veu del seu poble.

El missatge de la creu és de fe i esperança

qui mort per amor

ressucita  coronat amb la felicitat eterna.

TERTÚLIA LITERÀRIA-POÈTICA A LA LLIBRERIA FARRÉS

Les tertúlies poètiques a la llibreria Farrès i el restaurant Ribas do Sil es coordinen amb els Vermuts o Copes de cava poètiques amb l’objectiu de col·laborar amb el Niu d’Art Poètic de Parets dels Vallès per donar a conèixer els poemaris dels poetes vallesans amb els poetes amics i poeteses amigues del Niu d’art, de Catalunya, d’Espanya i d’altres indrets com ja es feu amb la presentació d’un poemari coreà.

En aquest mes de maig, el poemari SILENCIS D’AHIR I DE DEMÀ, de Josep Serra Busquets, de Mollet del Vallès, aportarà els poemes per ser recitats, comentats i debatuts pels amics i migues de la poesia presents a l’esdeveniment. El poeta signarà exemplars del seu llibre.

IMPREMPTA I LLIBRERIA FARRÉS, C/Major 32, Parets del Vallès, a les 11 h. del matí del dia 11 de maig de 2019.

Marina Serra hi posarà amb el seu violí la passió de la música amb l’encaixada de la paraula.

Tertúlies programades:

8 de juny 2019.-VERMUT POÈTIC, amb el poemari de Ramona Arimon POEMES D’AMOR I DE SEXE.

7 de setembre de 2019.- amb el poemari ARPEGIOS DE LIBERTAD, de Quini Holanda Romero.

La poesia, configuradora de la globalitat humana

Globalitat és un concepte d’un tot amb el màxim respecte a les diferències. És un concepte integrador que permet parlar de globalitat en referència a tota la humanitat, a un estat, a una nació, a una població i a una persona. El número u no és un contrari, és un integrador. No debades es parla de l’ésser humà com a  microcosmos, per la senzilla raó que la seva onfigurador es deu a la integració de moltes diferències que li donen una unitat. No hi ha unitat sense diferències. I en la globalització de la persona hi actúen diferents components físics i psíquics i entre els psíquics hi actúa la poesia. Però com hi actúa? És veritat que fent una anàlisi personal ens adonarem que la poesia hi té una presència força positiva o negativa. En aquesta valoració cal parar esment en dues condicions: a) la poesia és un integrador, senzillament és un configurador de la identitat personal,  b) la poesia és un exercici cultural en el domini artístic del llenguatge. La primera percepció no implica ser un escriptor de poemes, la segona sí. Però tant l’una com altra enriqueixen les identitats de les persones,  dels pobles i de la humanitat. La segona percepció defineix culturalment el poeta. Poeta és la persona que viu la poesia i la expressa artísticament amb la paraula, el poeta és un dominador de l’art de la paraula. Cal recordar que l’expressió artística és una creació amb missatge. La realitat ens demostra com es fa present en la societat i com actúa. La veritat ens diu que la realitat poètica exercida és minoritària, compresa és un xic més àmplia i viscuda pot ser universal. Despertar el desig de ser poeta és una tasca integradora i enriquidora de la humanitat. Per aquesta raó són importants les ensenyances pedagògiques d’escriure poemes. Un poema és la manifestació de la capacitat de manifestar la poesia que viu cada persona. I fer-ne d’aquesta capacitat una festa és una demostració de la riquesa cultural humana, perquè un poeta fa més creativa la humanitat, una població que celebra festes de poesia fa més artística la humanitat, un poble que viu la poesia és una poble que defensa la dignitat de la humanitat. Hi ha festes que poden semblar molt minoritàries però en el globalisme humà són molt importants. En aquesta tasca integradora Parets del  Vallès fa anys que celebra la Festa de la Poesia Escolar. El 4 de maig de 2019 va celebrar l'onzena. Els  missatges dels poemes dels i les joves poetes no podien ser més enriquidors valorant la dignitat i denunciant la indignitat amb una nota molt important, el dret que els més petits tenen de dir-hi la seva en la convivència humana. I els joves i les joves poetes de les Escoles d’ESO de Parets del Vallès palesaren qualitat artística i dignitat humana. Palesaren que la convivència amb pensadors i coumnicadors intel·ligents i poètics joves el futur de la història humana és esperançador. La XI Festa de la Poesia escolar del Niu d’art Poètic de Parets del Vallès una llum d’esperança d’un futur més humà.