L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dilluns, 25 de març del 2019

PECAT DELS PARADISOS FISCALS








Si pateix un ser humà, pateix la humanitat,
la humanitat pateix malalties de pobresa,
són fruit de robatoris injustos,
les riqueses naturals no les gaudeix tothom.
El pobres no en gaudeixen perquè les hi han robat,
lladre és qui només pensa per fer diners tot si val,
lladre és qui empobreix un poble privant-lo del seu subsol,
lladres és el responsable del benestar dels ciutadans
si masssa d’ells no tenen ni sostre, ni diners per subsistir,
lladre és qui amb la força roba a la gent el dret de pensar,
lladre és qui lesiona als seus iguals que defensen la seva llibertat,
lladre és el ric que només pensa en el seu paradís fiscal,
lladre és el polític que li roba al poble la veu per defensar-se,
lladre és el jutge que fa cas de testimonis manipulats,
lladre és el rei que no és exemple de dignitat.
pobra és la nació que els seus governants no saben valorar la llei,
pobre és el país que confon  igualtat amb egoïsme,
pobre és la humanitat dominada pels paradisos fiscals.
Ric és el pobre quan la seva dignitat és  virtut,
feliç és el pobre que comparteix amb qui encara ho és més.
Benaurat és el poble que proclama amb veu clara
la meva llibertat és la llei de la meva dignitat.
Feliç el ser humà que canta
les injustícies de la terra em fan conqueridor de la justícia cel.



diumenge, 24 de març del 2019

RECITAL DEL NIU D’ART AMB MISSATGE DE VIDA


Els actes culturals, com tots els dels humans, palesen un significat global de futur. L’ambient en el que es desenvolupen, tant el de l’espai, com el social, hi aporta un valor afegit, una mena de rúbrica de la paraula. El recital del Niu d’art, homenatge a Elena Peralta i l’exposició “I si te les toques”, esdevenia un poema mut però visualment incissiu, que donava una dignitat sublimada pel sofriment. La vitalitat expressada en el seu parlament per Elena Peralta, imatge d’una humanitat que la ceguesa la feu llum a la mirada de l’altre, tenia la rúbrica amiga d’unes dones que malgrat el càncer afirrme’n “sí, examina’t, perquè el teu cos és una obra d’art”. I en el recital Elena Peralta hi aportà un curt, però intens poema: “Les llàgrimes no tenen por, / és la port qui té llàgrimes”. Hi ha sofriments en la vida que no són motiu de silencis vitals, sinò és la por, disfressada egoïsme i d’incapacitat solidària, la que plora de ràbia. L’ésser humà que plora, anhela gaudir de la seva veritat real de vida.
Els poemes d’Elena Peralta, agermenats amb altres poemes de diferents poetes, esdevenien un alè d’esperança per la globalitat que intensament es vivia en la Sala d’exposicions de Can Rajoler que armonitzava paraula, imatge i música, els cos i l’esperit de la persona. Els poemes de la poetesa convidada i excel·lent rapsoda configuraven un dúo creatiu amb els poemes visuals que eren les fotogracfies que amb la música d’un silenci intimista afirmaven que eren regals del cel, imatges de Déu. L’ambient el creava l’esperit de la poesia i la vida la paraula viva dels poemes recitats i els rapsodes amb les persones amigues de la poesia creaven una obra d’art escribint un nou poema, imatge del programa dictat per la natura de multipliqueu-vos i pobleu la terra. La poesia n’és el compliment. Senzillament perquè el seu conreu no té altre desig que la dignitat humana. El Niu d’art poètic, conreador de la poesia, des de la humilitat solidària contribueix al compliment del programa natural de projecció infinita a l’assoliment d’una humanitat en pau amb la força de la paraula i la col·laboració de la música i la imatge. El recital del més de març a la Sala d’Exposicions de Can Rajoler esdevingué, una vegada més, des de la humilitat d’un grup petit, corresponsable de la filosofia de la pau amb la força poètica de la paraula. És el seu camí: amb la cultura fent Parets del Vallès més global.

dijous, 21 de març del 2019

LA POESIA, MEDICINA TAMBÉ AMB RECEPTA MÈDICA.


La vigília del Dia Mundial de la Poesia vaig viure en la Farmàcia Costa Codina de Barcelona la transcendència de la poesia. La direcció de la farmàcia em va convidar a dirigir-hi una SESSIÓ DE POESIA tenint com a fons de la trobada els meus llibres de poemes SÓN ELLES i EL MAR FA L’ULLET A LA FINESTRA. Francament una vegada a l’estança de les trobades i conferències vaig tenir la sensació de sentir-me metge de malalties dels sentiments humans. Posant ordre a les meves idees d’acord amb els títols dels meus poemaris hi descobreixo una relació directa amb dos dels grans temes de la societat d’avui. SÓN ELLES, és un sentit homenatge a la dona en la seva reclamació de la igualtat de drets i deures denunciant el domini masclista i EL MAR FA L’ULLET A LA FINESTRA, es mou en una gran germanor del ser humà i tota la natura recordant que la persona és també terra, aigua i vent.
I són aquests dos temes els responsables d’anamolies emotives malaltises de l’ésser humà. Els assistents a la sessió poètica palesaren amb les seves paraules la importància que la seva vida tenia viure poèticament i sentir-se no només escriptors de poemes sinò creadors del seu millor poema que és la seva vida i que amb la seva imatge els amics i que comnviden a llegir-la als ciutadans que comparteixen amb ells l’art de la paraula. El regne de la poesia palesa dues vessants significatives i necessàries. Els poetes esdevinguts mestres en l’art de la paraula per la perfecció en el domini i modulació de metàfores i altres figures poètiques i els poetes del poble, poetes necessaris perquè sense ells no sorgirien els reconeguts literàriament, que la viuen millor que l’expressen. Perquè el que és humanament desitjable i necessari rau en el fet de descobrir cada persona la seva veritat poética, que es pot manifestar en les diferents variacions artístiques i descobrir l’art en activitats diàries de la vida, ja sigui per subsistir, ja sigui per formar-se, ja sigui per treballar. Representat molt humanament quan la mestresa de casa fa una truita per els àpats i avui els hotels tenen un valuós sentit artístic en la presentació dels diferents plats dels seus menús. La poesia significa fonamental acció creativa. I la creativitat també es fa palesa en el servei farmacèutic atenent el client que presenta una recepta mèdica i demana consells. La poesia serà la medecina de les malalties del no hi ha res a fer, no serveixo, ja s’ho faran, la gent és molt egoísta etc. I la poesia et diu si l’escoltes, si vols ser útil a la societat sigues tu una persona digna en la teva integritat.

dimarts, 19 de març del 2019

El meu penyassegat em vol heroi





La mar, molts metres sota els meus peus,
brama tempestes el dia de la meva festa,
amenaça la meva cobardia i em vol salvatge,
com ella que desafia les roques del meu mirador.
Cada embestida de les ones és un crit,
sigues valent, non tinguis por,
el valor troba en el risc la seva dignitat.
Escolto el missatge de l’aigua del mar,
les ones no traeixen,
quan són braves encomanen força,
quan són manses aconsellen bondat,
braves o manses sempre són mar amic de la teva barca.
Baixa del penyasegat,
treu la teva barca a la sorra de la platja,
les caricies de l’aigua esdevindran el motor,
tu, mariner, remaràs amb l’amor.
Descobriràs un llenguatge nou de l’aigua,
aquell llenguatge que tant desitges i no trobes,
descobriràs que les ones són les paraules del teu jo,
i que tu ets la barca,
i els desitjos són els rems amb que et governes.
Assegut amb els peus penjats del penyasegat
et veus navegant en el teu mar saludant l’horitzó,
la teva veritat des d’ell et crida,
i la teva dignitat, espill de la llum del sol i de la lluna,
governa el teu cos, la teva nau,
que en tormentes i bonances
descobreix que la vida té el destí en l’horitzó infinit.
El penyassegat et convida a ser un heroi,
sigues valent, no tinguis por,
aixeca’t, vesteix el banyador, salta al mar,
tu ets la barca, la seva bruíxola t’allargarà la mà,
et menarà al futur mar que l’horitzó n’es el port.
No tinguis por, sigues valent,
un teu jo digne obeirà el rumb de la bruíxola de la veritat.

divendres, 15 de març del 2019

SESSIÓ POÈTICA



ESCOLTA, GAUDEIX I PARTICIPA
lectura de poemes dels llibres de Joan Sala Vila,  SÓN ELLES  i EL MAR FA L'ULLET A LA FINESTRA.

Dimecres  dia  20 de març de 2019 a les 18 h.

FARMÀCIA COSTA CODINA
Gran Via de les Cors Catalanes 566.
Comunicar assistència al telf. 934547277.

divendres, 8 de març del 2019

LA POESIA DE JOAN VERDAGUER ÉS COMPANYA DE LA VIDA


Demà a la llibreria Farrès de Parets dels Vallès a les 12 h. del migdia coneixerem quina és la transcendència de la poesia en la modelació de la personalitat humana, fins al punt que la imatge personal ens convida a llegir el seu poema. Una mostra ens la dóna el poema
QUAN APAGUI EL LLUM
Quan apagui el llum,/l’apagaré de veritat;/ res hi haurà damunt la tomba / perqué aquesta… s’haurà enlairat.
Quan apagui el llum, / no hi haurà més que tenebres,/un bell plor de soledat / i un munt de rialles somnolentes.
Quan apagui el llum,/ no hi hauran fronteres /car els somnis voleien lluny / i no cerquen cap escletxa.
Quan apagui el llum,/ tot jo seré cendra…/ i voleiarè per l’espai / recomponent dreceres.
Ai!... quan apagui el llum,/ tot dins meu serà un món de festa,/ doncs amb les rialles dels difunts / farem plegats una gran festa.
Quan apagui la llum,/ no enceneu les espelmes / car jo hi seré molt lluny / dansant amb les estrelles.
La poesia de Joan Verdaguer obliga a una meditació contemplativa que sovint desconcerta precisament per la capacitat de relacionar emocions que semblen distants i cal saber descobrir-les en l’interior de l’esperit.
En la tertúlia será enriquidor escoltar les opinions de la poesia popular. Amics i amigues de la poesia de Parets del Vallès digueu-hi la vostra.

dimecres, 6 de març del 2019

VALOREM ELS POETES DE CASA


L’alcaldesa d’Esplugues comença la presentació del llibre de Joan Verdaguer amb aquestes paraules:”Us proposo un viatge reposat, tranquil i suau pels sentiments. Us proposo que us endinseu en el poemari de Joan Verdaguer i Andrés DESPERTANT SENTIMENTS sense presses, amb la ment disposada a rebre una brisa de realisme i autenticitat, amb la mirada oberta i imaginant un futur millor”.        
SILENCI
Xss… Avui les paraules / no volen sortir;/ les deixarè voleiar / dins el sentiment / de l’aire / perquè quan tornin,/les pugui jo abraçar.
Xss… El silenci / vesteix de dol la meva cambra,/guarneix de pètals rosats / les dreceres que jo invento / quan em trobo a soles /amb els meus pecats.
Xss… Els pensaments / avui s’esmunyen / com ho feia jo de petit,/quan amb el pare jo hi jugava / a trobar el  millor racó per amagar-me /ben a la vora del meu llit.
Xss… Avui no hi ha eclipsi,/però no goso pas mirar allà dalt;/no em ve de gust mirar les estrelles,/ni a la lluna que em contempla /amb el seu davantal blanc.
Només vull… que aquesta nit /
m’abraci, que no em deixi sens desmai / i que em permeti dir cada dia:
Xss…no em trobaràs mai.


dilluns, 4 de març del 2019

Joan Verdaguer recitant poemes seus



Coneix Joan Verdaguer amb aquest poema i vine dissabte a parlar-ne amb ell
DOLÇA NIT
Em van dir que esperès,
que ho fes enmig del silenci;
mentre veia obrir-se a poc a poc
la flor de l’ametller.
Vaig llegir entre els teus llavis
les dolces paraules que naixien
des de la vora d’aquell riu,
avui ple d’aigua i de nostàlgia
i de lleugers somriures sorneguers.
Conservo de tot, un poc i un no res,
així com un petit record
dins el llot de paraules;
com també d’aquell amor
que recorre la flama que l’abraça.
Tot i així… certes nits,
ofeguen i escanyen desigs indesxifrables,
mentre amb fúria esgarres el vel
dins un munt de pors irrespirables.
Avui la nit s’assembla massa
a aquell núvol d’ulls tancats,
que sembrant vents de llavors insurrectes
desborden el meu cos inanimat.
Em deixarè anar pels blaus suaus
que mullen de llàgrimes l’alba,
mentre la teva mirada entoma el llum
d’una dolça nit inacabada.

diumenge, 3 de març del 2019

CONEGUEM A JOAN VERDAGUER


Des de ben jove es va iniciar en el món de la poesia i dins aquest camí l’ha portat fins a dia d’avui a escriure i publicar sis llibres de poemes. DESPERTANT SENTIMENTS, és el darrer i el que presentem. Altres títols: TRAS UNA LARGA ESPERA,  SILENCI PER ESCLATAR,  MIRADA OBERTA, ESPERA’M A L’ALBA.
Poema FLORS
“Plora la terra / cofoia i desfeta / dins la penombra / d’un trist campanar.
Plora la gent /malmesa i ben destra /que a tothora es retroba / al carrer per atzar.
Plora l’estel / sota destra bandera, / ensenya les dents / i el món s’esparvera.
Plora la falç / en terra erma,/ la mà que l’empunya / trenca cadenes.”

dissabte, 2 de març del 2019

JOAN VERDAGUER EL POETA QUE CONEIXEREM


És una persona humil i senzilla que amb la poesia conrea també la música. Aquestes paraules que llegim en la presentació del seu llibre ens defineixen una personalitat senzilla i francament molt humana. Ens diu.” Sigui com sigui, ja em donarè per complagut, si la lectura d’aquests versos aconsegueixen despertar els sentiments que tots duem amarats dins la nostra pell.”El dissabte, dia 9 a les 12 h. amic lector podràs parlar amb ell a la llibreria FARRÈS de Parets del Vallès. Un petit tast de la seva poesia per començar a gaudir-ne.
“Quan quedi adormit, / dins el vol de les aloses, /deixarè anar el meu cant / perqué d’una manera o altra / us digui el que per a  mi / heu estat d’importants”