no entén el eu
comportament,
massa humans moren
per injustícies humanes.
La seva rebel·lió és
una rebel·lió d’amor,
els humans no
estimen.
El sol els estima i
els obliga a pensar.
Els que haurien de
pensar, no pensen,
i el foc crema els
boscos que són fraternals.
El bosc quan crema
sap que les cendres esdevindran vida,
els arbres i el bosc
saben patir. Seran millors.
Pensen també els
humans?
El dolor de les
persones és sempre fraternal?
Que lluny estan els
humans del saber dels arbres!
Jo vull dialogar amb
el foc que crema.
El sofriment em farà
entendre l’amor.
A la nit, quan
dormia, la calor em parlava,
el sol que et fa
patir, t’estima,
accepta, no tinguis
por, sigues fidel,
seràs més amor i el
món serà feliç amb tu.
El sol i tot el
cosmos et volen per germà,
t’estimen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada