L’ètica dels pobles no entén d’abraçades,
els seus ulls són vius i no hi veuen,
i la pau és un mite coronat de rocs.
Les paraules no són font d’amistat,
es converteixen en eines de mort.
La política quan parla fa plorar,
condemna innocents,
guardona mala gent,
i la terra es nega donar fruits bons.
La política quan vol ser ella
omple de morts el seu poble i els altres,
no entén d’abraçades,
només vol cops de puny.
La riquesa dels seus, una fàbrica d’armes,
les lleis de govern,
vigilants armats a punt de matar.
Ser ric i que el contrari mori
pensament de futur,
ombra de l’arbre del benestar.
La política no vol entendre la llibertat,
la llibertat del llibre de la vida
que ordena
creixeu i multipliqueu-vos i
pobleu la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada