NO PUC DEIXAR D’ESTIMAR

 

 

L’amor no és una passió dominant,

la seva força no es pot definir,

estimar és una exigència de ser.

Però que és estimar? Quan s’estima?

L’amor és veritat i no fa diferències,

les diferències dels humans l’amor les respecte.

He d’estimar a tothom?

I respondre l’insult amb un somriure.

Pare, perdona’ls, no saben el que fan,

Jesús moria crucificat, estimant,

També als seus botxins.

Jesús em demana que estimi a Putin?

A Putin i a tots els criminals,

i si el moment ho porta,

perdonar al criminal que em mata.

Jo no puc deixar d’estimar.

Estimar és molt més que el goig del sexe,

el petó és molt pobre al costat d’un mos de pa al qui té gana.

Una abraçada és un plaer,

però és més amor defensar el maltractat per la policia.

No puc deixar d’estimar.

L’amor verdader acusa el malfactor donant-li la mà

i ensenyar-li a demanar perdó.

Estimar és respecte i perdó.

Abraço la persona i amb humilitat

recrimino l’odi del seu comportament.

No puc deixa d’estimar,

només l’amor crea convivència en pau.

Amic que m’insultes, m’odies i maltractes

accepta una abraçada.