LA POESIA ES PASSEJAVA PEL POBLE

 

Era la festa major. La calor era la gran protagonista. I el raigs de sol recitaven i cantaven. A les nits, a l’hora del repòs, si la festa reposa, el llençols esdevenien fulls de llibre del poemari del dia. Els carrers del poble se sentien estimats quan la lluna i les estrelles a les nits esdevenien rapsodes de la festa que els ciutadans porten al cor. Als pobles la poesia no els deixa mai abandonats. La poesia no és vanitosa, és humil i senzilla. Li agrada que la gent l’estimi. Es deixa estimar en tots i cadascun del indrets, en els més engalanats i en els més oblidats. En la festa major dels pobles la poesia se sent recitada en els teatres, balls, concerts, àpats de festa, trobades esportives i enyorant l’aigua vora el riu en temps de sequera. La poesia sempre es viva, no li falta mai l’aigua de la vida. La poesia viu. La millor poesia no es troba en els llibres, es llegeix en els cors de les persones més humils i senzilles. El pobre de diners i ric en dignitat és poesia. La viu. Els carrers dels pobles, els dies de festa major escolten els millors recitals en els passeigs de les persones dignes que caminen descalces perquè no tenen diners per comprar espardenyes. La gent pobre, senzilla i humil també recita poemes de festa major que el sol de dia i la lluna i les estrelles de nit escolten recitats per l’aire. La força creativa de la poesia és tan potent que desvetlla el desig de ser poesia a tots els ciutadans que es llencen al carrer sota els rètols ES FESTA MAJOR. La darrera setmana de juliol, no em passejava pels carrers de Parets del Vallés, però en els silencis del dia i de la nit una veu molt humana em repetia a cau d’orella: estima la poesia. És la festa major de tota la gent.