Les lleis
del cor són infalibles.
Eren milions
els cors que bategaven ford,
Madrid es
tapava les orelles per no escoltar,
però ai! els
ulls encegaren la capital hispana
amb raigs de llum.
Les llambordes
i el ciment dels seus carrers
s’esquerdaven pel foc d’un alé invisible,
eren
aquestes les armes que conquerien Madrid.
Gemecs de
ferides clamaven venjança,
jo sóc la
llei dibuixava el poder amb l’espasa.
Era massa
pessant per continuar la lluita.
La llei d’Europa
li feu caure de les mans.
La capital
d’Espanya escolta el cor i la ment,
jo sóc jo i
ells esdevindran jo,
clamava.
Una llàgrima
va tacar el terra,
dibuixà la
bandera catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada