Em poden
enmanillar,
la meva ment
és intocable,
el pensament
és eteri com el vent que escampa els núbols,
i els núbols
porten aigua de llibertat.
Saonen la
terra com les idees alimenten el desig,
I el desig és
l’arada que treballa el camp.
El meu camp
és llibertat,
les collites
que si fant alimenten la independència,
i el conreu
d’aquest camp i els seus fruits
ningú me’l
pot prohibir, ni me’ls pot prendre,
Són meus.
La meva
ment, amiga d’altres ments del camp de Catalunya,
treballa
coordinada i solidària,
i el poder
de tantes ments és imparable.
No entreu a
robar alló que no és vostre,
Conreeu els
vostres camps,
us
respectem,
amb quin
dret ens els voleu robar?
L’enveja se
us menja,
l’odi us
cega,
penseu per fer
mal,
el mal porta
a un càstig pitjor que el foc.
Respecteu
les nostres arades,
retireu les
vostres armes,
conreem els
nostres camps amb la paraula,
siguem
lliures i solidaris.
Les vostres
armes no conreen,
les nostres
arades, sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada