Ser policia,
guàrdia civil o soldat a Espanya,
barreja
passions i urgències,
passions
pels que en són vocacionals,
urgències
perquè no troben altre treball.
La passió no
dispensa de ser persona íntegra i solidària,
la urgència
hi afegeix l’esforç per poder ser persona,
no és fácil
ser policia integral.
Policia,
guardia civil o soldat,
com a
persona et respecto i defenso
com policia,
guàrdia o soldat t’ho has de guanyar.
Fer complir
la llei és defensar la gent,
no fer
content a qui et mana.
La meva
llibertat no me la pots pendre,
si me la
prens perds la teva
per què et negues com a persona,
per què et negues com a persona,
només ets
guardia, policia o soldat,
ser només
l’ofici que tens i prou, és renunciar a ser persona.
I si
renuncies, amb quin dret em demanes el meu DNI?
No ser
lliure per fer el teu treball per què t’obliguen
què aportes
a la convivència del teu país?
Senzillament,
només odi.
És un trist
ofici el teu si només és ser el que no ets.
Encara que
m’emmanillis per què sóc independentista,
no t’odiarè,
un capità millor que el teu
m’ha
ensenyat a estimar-te. Però també
a ser
independentista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada