Un sospir de
l’ànima alena la intensitat d’un instant,
desperta el
desig de passejar per l’infinit,
les ones del
mar em diuen que sóc vaixell del futur,
una gavina
rema amb les seves ales.
Sense motor
la barca,
navega mar
endins amb l’ocell amic per timoner.
Una estela
blanca sobre les aigues del mar,
esdevé
pentagrama d’una música marinera,
els peixos
dansen al voltant de la barca,
i els meus
ulls fiten il·lusions de la nit.
Passatger
afortunat de la nau en llibertat,
contemtemplo
un llunyà horitzó vermellós amb llàgrimes
blanques,
blanques,
la gavina
plega les ales,
reposa sobre
la meva falda,
la barca
balanceja suau gronxada per una sardana de peixos.
Acarício el
seu plumatge,
un dofí
salta i empren una cursa seguit per milers d’animals
marins,
marins,
la barca
sense rems segueix l’estela,
sol en la
immensitat del mar,
un silenci
musical embolcalla la meva ment.
La gavina
empren el vol,
un éxtasi
embriaga la meva ànima brindant amb copa
de llum,
i una
estrella escriu en el vidre transparent
has conquerit
la llibertat infinita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada