.jpg)
El roser és feliç amb les roses vermelles,
les estima i les fa estimar.
Espines del roser aixequen les mans,
posen en guàrdia al visitant,
i si vol una rosa
li faran un
petó.
Li agrada al
roser xuclar sang vermella.
El vermell
agermana,
i un petó del
roser regala una rosa
i una abraçada.
El vermell, veu poètica del roser,
li demana al visitant una cançó,
la Rosa d’abril, morena de la serra,
Mare dels rosers i de la gent.
Et regalo l’espina,
diu el roser,
és record de l’amor de mare.
La millor Mare del món
esdevingué immaculada amb la sang vermella del
seu fill,
color de l’amor infinit.
L’espina regalada que acariciaven els dits,
no oblidis mai, digué,
l’amor més gran clavat a la creu,
i gotes de sang vermella regaren la terra,
i les persones es feren roses vermelles d’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada