L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dissabte, 7 de maig de 2022

AMB UNA ROSA VERMELLA


 El roser és feliç amb les roses vermelles,

les estima i les fa estimar.

Espines del roser aixequen les mans,

posen en guàrdia al visitant,

i si vol una rosa

li faran un petó.

Li agrada al roser xuclar sang vermella.

El vermell agermana,

i un petó del roser regala una rosa

i una abraçada.

El vermell, veu poètica del roser,

li demana al visitant una cançó,

la Rosa d’abril, morena de la serra,

Mare dels rosers i de la gent.

Et regalo l’espina,

diu el roser,

és record de l’amor de mare.

La millor Mare del món

esdevingué immaculada amb la sang vermella del seu fill,

color de l’amor infinit.

L’espina regalada que acariciaven els dits,

no oblidis mai, digué,

l’amor més gran clavat a la creu,

i gotes de sang vermella regaren la terra,

i les persones es feren roses vermelles d’amor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada