La llum del dia em parla,
l’escolto,
tanco
els ulls, és hivern,
l’hivern
em saluda,
no em
miris, sent l’escalf.
Silenci
fosc,
emoció
interna,
passió
parla.
La
terra em convida,
doblo
els genolls,
plego
les mans,
assegut
voltat de pedres,
medito.
La llum
hivernal resa amb mi,
Pare
nostre que esteu en el cel.
La
creació és casa meva,
la llum
m’allarga la mà
amb el
bes de germanor
mentre
em diu
en
l’univers som germans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada