Una taula a les
cases uneix la famíia,
la taula ens
espera, la mare crida.
No totes les
taules conviden al mateix àpat,
àpats de la
paraula fan crèixer el pensador,
àpats de
feina treballen el creixement solidari,
àpats d’esbargiment
alegren les festes.
Cada espai
de la vida té la seva taula,
també
l’amor,
aquesta està
parada al cor.
Hi pot seure
tothom a la taula del cor?
La resposta
hauria de ser sí.
Hi té cadira
un captaire?
N’hi té,
també, l’enemic?
A la taula
no hi ha de faltar el pa de la vida.
Tampoc la
copa de vi de la passió amorosa.
Quan els
convidats s’aixequen de la taula del cor,
s’han tornat
un xic més persones dignes?
L’has parada
només per amor?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada