brillava com una perla,
la flor, joiosa, somreia,
paraules en silenci emocionaven,
i la gota d’aigua pintava els seus llavis,
modificant cada instant el color.
Estimo, deia el vermell,
et desitjo, proclamava el verd,
mira’m els ulls repetia el groc,
abraça’m deia el blanc,
jo soc tots els colors.
El pètal de la flor,
solista de la coral de flors,
entonà cançons dels jardins del món.
La gota, emocionada,
a duo amb el pètal,
cantà dirigint la batuta del vent
l’amor és l’alegria de l’infinit.
Gota i pètal es van fer un petó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada