La dignitat
d’avui no puc deixar-la per demà,
vull ser
persona com cal,
el ser no fa
salts, ara hi és i desprès no,
els instants
de l’existència són cadena de vida,
trencar-la
és no desitjar l’infinit.
Demà será un
altre dia si la cadena no es trenca,
si la
infinitud de cada instant és sensació de felicitat.
La humanitat
global en el temps,
és imatge del conjunt del jo, tu, ell en el
desig,
si jo no
desitjo, renuncio a ser humà,
si tu no
desitges, en tens prou de ser fang,
si ell no
desitja no pensa, no actúa, no és.
Jo, tu, ell
en el desig,
caminarem de
l’avui cap el demà en plenitud.
Jo, tu, ell
en plenitud
farem de la
humanitat imatge d’eternitat.
Cada demà
serà un altre avui amb més desig d’estimar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada