Amic, que
com ateu et respecto i t’admiro,
per què
renegues de Déu si dius que no existeix?
Si no hi és,
no pot fer ni el bé, ni el mal.
Contesta’m
amic,
per què jo
hi crec i tu no?
Jo no tinc
arguments científics per demostrar-ho,
tu tampoc
per negar-ho.
Qués és el
que ens diferencia?
Els
sentiments que desvetllen el desig.
El desig de
les meves vivències, el necessiten,
i
personalment el sento.
Sense ell em
sento pobre i res,
tu et sents
persona, concepte que ens fa iguals,
iguals per
naturalesa.
Per què
existeix en el món la idea de Déu?
Em respons
que és un invent del homes per dominar.
No et nego
la idea de domini,
la història
la demostra.
Creure’s ser
Déu i tenir poder absolut
és i ha
estat el mal de la història.
Creure en la
persona humana vivint-la intensament
és raó de
voler ser inmortal.
La projecció
divina del ser humà
porta a la
ciència a fer indefinida la vida,
a vèncer la
mort
a lluitar
perquè la humanitat sigui infinita.
La fe en el
Déu que jo sento
em diu que
la meva humanitat em farà diví,
és
l’objectiu de la ciència del segle XXI,
la ciència
neix d’un desig.
Amic ateu,
el desig de vèncer la mort
ens farà
iguals en l’altra vida.
