L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

diumenge, 9 de setembre del 2018

De serra a mar


“I jo que sóc de serra endins / allunyat de tot oceà / d’allà on els confins / mariden entre la muntanya i el pla,/ digueu-me, gent de bé,/ com ho he de fer / per llençar d’ençà ma llar / una ampolla amb un missatge dis / a les ones de la mar.”
La poesia no és espai, sinò un ésser de desig infinit. Conversa amb la muntanya i el pla i desitja dialogar navegant sobre les ones del mar. El desig no té distàncies, però sobint problemes. Un poema emergeix de la soca d’un arbre, del pètal d’una flor i del cant d’un ocell. I el poeta el fa seu i amb il·lusió i confiança el poema esdevè ampolla. Són molt variats els oceans de l’univers i sortosament es comporten com vasos comunicants. El poeta que viu intensament l’amor universal de la natura i que amb aquesta vivència gaudeix del  “maridatge entre la muntanya i el plà”,i sent el desig intens de l’abraçada del mar, el seu poema esdevé una ampolla mística que navegarà per l’oceà de la human itat i sobre les oles llegirà en veu alta el poema que és. I les ones, donzelles marines cantaran a la superfície i en les profunditats el misstage del poeta, persona amiga de la natura que també estima l’aigua, la terra, el vent, els animalons i els peixos. Serà una gran diada de la gran festa de la poesia amb rapsodes de l’aire, l’aigua, el foc i el vent acompanyats per la música del cor dels humans. “La gent de bé” ha dissenyat la navegació i el poema de l’empolla navegant pel mar n’ha fet una estrella del firmement blau. El poeta ha viscut el miracle, obre les mans, bufa i la imatge d’una ampolla vola per l’univers amb un poema d’una persona que estima molt la natura, Bep d’Utxí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada