Em prohibeixen ser jo

Molts matins les fulles de les plantes

brillen amb el bes de gotes d’aigua,

llueixen el seu color verd d’esperança.

Un ocell, en les branques d’un arbre,

entona a l’albada

la seva cançó de matinada.

El meu jo, arbre del jardí del món,

plora els matins,

un poder li esborra el seu color verd d’esperança

i un altre poder li prohibeix entonar l’himne del seu cor.

Em prohibeixen ser jo per fora,

jo sempre serè jo perdins,

les gotes de matinada besaran el meu verd,

i el bon dia dels ocells

serà sempre l’himne del meu cant de llibertat,

Jo.