La joia de
la teva festa
transforma
els dolors en petons,
són els
besos que dibuixes en les galtes dels teus fills.
El teu nom, Catalunya,
amb quatre
barres de foc i quatre de treball.
Mare, m’has
ensenyat
que
estimar-te és una lluita
perquè els
teus fills els volen esclaus,
però que els
teus fills amb amor són lliures.
Mare, la
teva mirada,
missatge de
vida plena en el dolor
em diu que
la presó és llibertat,
que els
empresonadors seran esclaus de la història,
que els noms
dels meus germans perseguits injustament,
estan
escrits en el cel blau jugant amb les estrelles.
Mare, la
teva veu és esperança,
m’ensenya a
ser llum, essent esclau
i em diu, a
cau d’orella, que la història
tu abraçada
amb els teus fills que de veritat t’estimen
serà l’obra
d’art de la inependència més desitjada.
Mare,
enamores la terra i el cel et desitja.
Felicitats,
Mare, en la teva festa,
crucificada
pels que no t’estimen,
ressucitada
pels fills del teu amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada