M’he
despertat, avui dijous, força trist,
el coixí
amarat de llàgrimes,
els llençols
acaronant-me apassionats,
i el llit,
silenciós, escoltava els batecs del cor,
era feliç
amb la visita del sol.
Rames d’un
arbre netejaven vidres,
mentre un
ocell em comvidava a volar
i un airet
matinè pulsant les verdes fulles
volia que
amb ells cantès
la cançò de
matinada.
Les ones
gronxaven la barca,
un mariner
em saluda brandant els braços,
Obro la
finestra,
amb veu de
tenor li canto
espera’m, no
t’èn vagis
amb el
balanceix de la barca
ballarem la
jota de l’estimada.
La barca,
mar endins, ens gronxa,
milers de
peixos l’escolten
i conviden a
nedar.
La barca
solitària amb rems besant les ones,
nosaltres
dos amb el vestit de naixement
nadem al
ritme dels peixos.
Els rems en
silenci porten la barca a la platja.
El meu amic
i joc,
ajaçats a la
seva ombra,
aplaudim els
balls dels peixos
i el vol
d’aterratge de la gavina.
El sol
il·lumina l’obra d’art que a la platja es modela,
el vent
mariner abrillanta figura i colors,
la gavina
sobre la barca contempla,
somriu als
dos amics,
els hi
regala una ploma.
Abraçats
escriuen a la sorra de la platja
la natura és
amor.
Un esclat de
llum del sol
projecta a
les estrelles
la imatge de
l’art de l’amor de la platja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada