Octubre,
confirmació d’una fe
la fe mou
les muntanyes,
convida a
pujar-hi per gaudir la flaire de la llibertat.
Jo crec en
Deu i estimo la humanitat,
cada persona
viu la seva vida amb la llei del seu cor.
cap
autoritat pot prohibir-li,
la llibertat
és transcendent, supera la temporalitat.
Només el
jutge de la transceendència
pot demanar
comptes i no els jutges humans.
L’horitzó de
la vida de cada humà
té el seu
propi horitzó, ser digne.
Creure o no
creure no defineix la qualitat humana,
i Déu, en
qui jo crec, ho ha programat així.
Un ateu pot
ser humanament tan digne com un catòlic,
no oblidem
que també és fill de Déu.
El poeta i
escolapi aragonés, Joan Arolas, escriu en un poema:
“Dios
escribe recto con renglones torcidos”.
Crist, fill
de Déu, morí en creru com terrorista,
i la creu és
l‘altar de la salvació del món.
Tots els
humans som germans,
qué fan els
poders perquè sigui veritat?
Dissortadament
deshumanitzar.
Jo em quedo
amb el missatge de Déu crucificat.
Amic, que no
creus, caminem junts per la vida.
siguem
germans, abracem-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada