L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

diumenge, 30 de setembre del 2018

TOTS SOM GERMANS




Octubre, confirmació d’una fe
la fe mou les muntanyes,
convida a pujar-hi per gaudir la flaire de la llibertat.
Jo crec en Deu i estimo la humanitat,
cada persona viu la seva vida amb la llei del seu cor.
cap autoritat pot prohibir-li,
la llibertat és transcendent, supera la temporalitat.
Només el jutge de la transceendència
pot demanar comptes i no els jutges humans.
L’horitzó de la vida de cada humà
té el seu propi horitzó, ser digne.
Creure o no creure no defineix la qualitat humana,
i Déu, en qui jo crec, ho ha programat així.
Un ateu pot ser humanament tan digne com un catòlic,
no oblidem que també és fill de Déu.
El poeta i escolapi aragonés, Joan Arolas, escriu en un poema:
“Dios escribe recto con renglones torcidos”.
Crist, fill de Déu, morí en creru com terrorista,
i la creu és l‘altar de la salvació del món.
Tots els humans som germans,
qué fan els poders perquè sigui veritat?
Dissortadament deshumanitzar.
Jo em quedo amb el missatge de Déu crucificat.
Amic, que no creus, caminem junts per la vida.
siguem germans, abracem-nos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada