Orfe de mare
als cinc anys,
el seu
record m’acompanya en la vellesa,
i cada onze
de setembre a cau d’orella
fill meu, em
diu, també Catalunya t’és mare.
La mort em
guarì la malaltia
m’obrí la
porta de la meva nova pàtria.
La mort i la
vida, germanes,
fillet meu
no em deixaren mai sola,
agafades de
mans amb la meva llibertat
em portaren
a la felicitat de Dèu.
Fillet meu,
creu a la mare,
no deixis
mai la mà de la teva mare Catalunya,
tu ets la
seva vida, no la mort,
amb el teu
amor, fe i esperança
li obriràs
la porta de la seva llibertat,
la
independència.
Mare, sóc,
avi, i mai m’has abandonat.
Tu des del
cel i Catalunya en la meva lluita
sou els
àngels del meu jo i de la meva humanitat.
El meu jo tè
una història catalana,
la meva
humanitat és la força de la meva convivència,
Els dos
àngels m’heu enssenyat
que el meu
jo català és infinit
i Catalunya
la meva llibertat.
Mare, que
des d’el cel m’ajudes,
com he
d’estimar a Déu,
sent persona
o perquè sóc català?
Fill meu,
perquè ets persona,
i ho
demostraràs sent un català independent.
Recorda-ho
sempre, fill meu,
estimaràs
molt a Déu si ets cada dia un millor català.
La natura,
que es voluntat divina, et feu nèixer a Catalunya,
ella també
és mare teva.
Només
Catalunya i jo som la teva mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada