“L’aigua és
el mirall de la cara, el cor és el mirall de l’home” (Proverbis XXVII,19)
La dignitat
humana quan és justa,
el cosmos
l’inscriu en el seu llibre
i el cor fa
feliç al seu jo.
Just és el
net de cor i l’amor la seva llei.
La llei no
és justícia, és un clam de bondat.
Aquell que
necessita molt la llei
rebutja
estimar, prefereix odiar.
Amagar-se en
la llei per fer justícia
denuncia la
presència de l’odi en la vida.
L’aigua
projecta una cara fastigosa
i el cor
s’alegre en el mal dels altres.
La humanitat
justa no és mai il·legal,
el cor que
estima no és mai traidor.
Només
l’egoïsme necessita la llei,
Hipocresia
és la pomada que suavitza la seva cara.
El just fou
condemnat i crucificat,
els justos,
deixebles, la llei els persegueix.
És possible
que la llei sigui amor?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada