L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

diumenge, 23 de setembre del 2018

LA LLEI QUAN ÉS AMOR



“L’aigua és el mirall de la cara, el cor és el mirall de l’home” (Proverbis XXVII,19)
La dignitat humana quan és justa,
el cosmos l’inscriu en el seu llibre
i el cor fa feliç al seu jo.
Just és el net de cor i l’amor la seva llei.
La llei no és justícia, és un clam de bondat.
Aquell que necessita molt la llei
rebutja estimar, prefereix odiar.
Amagar-se en la llei per fer justícia
denuncia la presència de l’odi en la vida.
L’aigua projecta una cara fastigosa
i el cor s’alegre en el mal dels altres.
La humanitat justa no és mai il·legal,
el cor que estima no és mai traidor.
Només l’egoïsme necessita la llei,
Hipocresia és la pomada que suavitza la seva cara.
El just fou condemnat i crucificat,
els justos, deixebles, la llei els persegueix.
És possible que la llei sigui amor?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada