El recital del més de setembre de 2018 fou uns dels ambients
poètics que feren gaudir amb més intensitat i felicitat el meu cor. Una
convivència poèticament plena d’humanisme, la viscuda a la Sala Serra de la
Cooperativa. Un recital amb projecció de futur, essent la poeta convidada
nascuda a la India. Un dels seus poemes comença amb aquests versos :”Si puc,
il·luminarè el món / vestiré de flors la tristesa /esmentarè la melodía /
cantada, ballada, escrita / estesa en el marbre de la bogeria.” Senzillament la
capacitat de la poesia viscuda interiorment. El Niu d’art en el recital d’aquest
setembre amb una bona resposta humana amb presències de la població i d’amics
de la poesia arribats d’altres indrets, que també la feren viure, palesà la
importància que se l’hi ha de donar al
jo personal per poder esdevenir humanitat en ell i amb ells. La poeta convidada
ho explica així amb aquest poema:”Et vaig veure en un instant / ajagut i
esperant el destí / un camí al no res / un pensament en l’aire / la mirada
perduda cap a l’horitzó,/ l’estel escapa de les mans / i deixa el rastre de la
seva ràfega /el sospir del passat / el cor batega sense danses ni música /
escriu sobre les seves flames/ un amant de les absències, una rosa pintada amb
les millors aquarel·les / una obra del pintor anònim / et besarè en el món.” La
veritat de l’ésser humà que és món i en tots els moments de la seva
existèncions bons i no tan bons, sempre palesarà la seva humanitat amb amor,
“et besarè en el món”. La importància de ser jo. I aquesta importància la
palesà cada recitador amb un poema de la poeta convidada i de propi i amb els
seus aplaudiment els assistents. I entre poema i poema la convivència esdevenia
més universal. Amb tota la franquesa i satisfacció personal, vaig viure la
trobada poética gaudint el “et besarè en el món” perquè a la Sala Serra el món
era el recital. I com era el món, la solidaritat hi aportà la seva presència amb un record i
desig de llibertat de Jordi Turull. La convidada fou protagonista vital i
global, índia de naixement i catalana de cor, Tirupathamma Rakhi amb un saber
fer del President del Niu d’art, Isidre Oller, que dirigí amb professionalitat
i poèticament la vetllada. Senzillament el recital fou per a mi un refrescant
alè d’esperança del protagonisme que té i trindrà en el món cultural de la seva
població. La meva més cordial enhorabona, desitjant que totes les accions de
l’entitat siguint un” bes en el món”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada