La remor de
l’aigua, veu amiga,
desperta el desig d’estimar-la.
El rierol,
que humil i senzill,
amb sons
musicals de sonoritats d’intimitat,
navega somrient
en busca de la mare.
L’amor
immens del mar,
perquè vol
jugar amb milions de gotes,
notes
musicals que eixen de la fondària.
L’aigua del
riu anhela el fons del mar,
és l’anhel
de conèixer el perquè ser jo,
és ser un
riu.
M’agrada parlar
el llenguatge de l’aigua,
les seves
paraules són sagetes d’eternitat,
l’aigua del
riu em convida a viure la immensitat,
el meu jo és
una gota d’aigua de l’eternitat.
Passejar a
la vora d’un riu,
ensenya a
viure el gran silenci de l’existència,
i a sentir-te
etern en la teva senzillesa.
Les paraules
de la natura de gotes d’aigua,
avui són rius,
demà mars i també oceans,
el meu jo,
avui és temporal, demà serà etern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada