El silenci de la nit acarona les passions, les amanyaga, les
alimenta perquè a l’albada quan el sol ens ompli de llum visquin els somnis de
la nit i amb les seves il·lusions l’èsser humà gaudeixi la plenitud del nou dia
afalagat per les alegries i encoratjat per les penes que el conviden a pensar
en ell. Imma Forment ha saludat de
matinada amb un poema en que les paraules allarguen la mà curulles de passió
íntima acaronada la nit. “Les paraules /
que no es diuen,/ a la nit dansen / fent poemes / que s’esvaeixen al matí.”
Omplen l’entorn, esdevenen l’àmbit de la vida i l’amor que porta el seu
missatge és company de viatge. Bep d’Utxí,
amb un poema VOLA, rubrica el pensament i la seva poesia esdevé una empenta
amiga i amorosa perquè en cap moment el desànim t’aclapari i totes les teves
activitats palesin la teva dignitat. “Que
cap llast, ni cap barrera / ni res, ni ningú t’ofusquin el ser tu.” I
perquè esdevinguis la teva veritat t’aconsella “obre el gavial, desplega les ales… vola”. Volar és la gran acció de
la llibertat, sol en la immensitat del blau essent una estrella més de l’amor. I aquest
volar silenciós i nocturn t’agombola en el misteri del record amorós del somni
en la millor companyia. “He dormit dins
el teu somni / envoltat de perfum de tu./ He dormit dins el teu somni / clossos
els ulls, nu”. I la veritat del somni m’ha endinsat en la realitat humana
de la meva nuesa, perquè sóc el meu jo en tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada