Sovint em
sento en un desert,
desconcertat
pregunto a l’atzar,
on és el meu
camí?
Al desert,
qui m’hi ha portat?
Tu, em
respon el meu esperit,
el desert
ets tu.
El teu
programa de l’existència
rt diu que
has de pensar,
no penses i
et perds en el desert del silenci.
La natura és
sàvia
obliga a ser
tu per no perdre el camí.
El desert
és mà estesa,
el silenci
és l’espai de pensament,
és generós i
pedagog
il·lumina la
teva ment,
veus la
imatge del teu jo
i tornes al
teu camí.
El teu jo, camí,
és la teva vida.
El desert
sempre porta a un oasi d’esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada